Morgan Freeman: "Ara puc intentar que em donin qualsevol paper, no fer de negre"

Los AngelesNi l'Oscar que va endur-se amb Million dollar baby, ni la llarga llista de directors imprescindibles amb qui ha treballat, ni el seu gairebé metre noranta d'altura són el que més respecte imposa tan bon punt veus Morgan Freeman (Memphis, 1937). La veu profunda i calmada de l'actor continua sent el seu tret més característic, capaç de desarmar a qualsevol. Parlem amb Freeman de La gran aventura del dofí Winter, una pel·lícula per a tota la família i basada en fets reals, molt allunyada dels seus últims rols: el de Nelson Mandela a Invictus i el d'agent secret a la cinta comercial d'acció Red. A La gran aventura... l'intèrpret es posa en la pell d'un científic que salva la vida d'un dofí a qui han hagut d'amputar la cua. El dofí Winter aconseguirà canviar la vida al nen que el troba atrapat en una xarxa a la platja i que fa possible que el rescatin. Una història de superació animal i humana de llàgrima fàcil que als Estats Units ha recaptat gairebé 50 milions d'euros i ha duplicat el seu pressupost. És la quarta pel·lícula del rànquing de recaptació americà.

Què el va atraure d'aquest projecte cinematogràfic?

Diners, diners, diners, diners [cantant i rient]. És una història bonica i inspiradora. No des del punt de vista del dofí sinó del nen, que troba alguna cosa que il·lumina la seva vida i el posa en marxa. Per a mi això és inspirador perquè tots nosaltres tenim alguna cosa que ens impulsa a actuar, a posar-nos en moviment. És meravellós quan descobreixes quina és, si és que ho descobreixes.

Com es va preparar per posar-se en la pell del científic? El material de la cua protèsica que va dissenyar per al dofí també va revolucionar l'ortopèdia per a humans...

Vaig llegir el guió, és l'únic que faig sempre.

El seu mètode d'elecció es basa únicament en això?

Sí. Sempre he treballat d'aquesta manera. Sempre hi continua havent coses que es poden aprendre en una professió, però jo quan vaig començar i encara era un estudiant actiu aprenia llegint sobre altres actors. Mirava curosament com feien les coses altres intèrprets. Anava a veure com treballaven els meus herois, estrelles del cinema, i m'adonava de la naturalitat de la seva ànima. Si això és en el que vols convertir-te, ha de ser natural.

Es diu que va ser molt generós amb alguns dels actors més joves de la pel·lícula i que es va oferir a assajar amb ells les escenes que havien de fer junts...

Sí perquè sóc vell i fa temps que treballo en això. Alguns actors joves potser no se m'acosten o són una mica reticents a dir-me: "Podem llegir aquesta escena junts?" O sigui que has de ser tu qui els digui d'anar a assajar. Potser es pensen que a mi no em cal, [xiuxiuejant] però necessito assajar.

Com han canviat Hollywood i la seva professió en tots aquests anys que fa que treballa a la indústria?

Ara puc treballar. Això és el que ha canviat. El canvi més gran que hi ha hagut a Hollywood han estat les proves de càsting obertes. El sindicat d'actors va començar a incentivar-ho i al final es va implantar. Ja no has d'intentar que et donin un paper per interpretar algú de color, ara pots intentar que et donin qualsevol paper. I això és així per a tots nosaltres, si no és que al guió hi posi específicament que el personatge és negre o asiàtic o blanc... Però en principi pots ser qui vulguis.

Sabem que el podrem veure al nou Batman, El caballero oscuro: la leyenda renace l'any que ve. Pot explicar alguna cosa del rodatge?

No n'hi puc dir res, si no l'hauria de matar [riu]. Hem hagut de fer un jurament de sang.