Barcelona“Tocar i ser lliure”, diu Jairo Perera (Santa Coloma de Gramenet, 1975), més conegut com a Muchachito. Això és el que ha fet des que va publicar Idas y vueltas (2010). Ara, esperonat per uns amics que li demanaven que publiqués alguna cosa, ha aplegat mitja dotzena de cançons en un EP titulat La maqueta que aquest dimecres tocarà en directe a l’Apolo de Barcelona (22 h), amb totes les entrades venudes.
“Les cançons noves són diferents, més íntimes, i les lletres una mica més serioses. Això sí, a l’escenari sóc un clown. A l’Apolo tocaré tot sol, vestit amb un davantal i envoltat d’instruments, perquè serà com si la gent vingués al meu local d’assaig”, explica Muchachito sobre un concert en què no faltaran ni versions ni peces de la discografia anterior, i que tindrà una segona sessió diumenge al migdia en format familiar.
La maqueta de fet és un esbós del que serà un nou àlbum que publicarà l’any que ve, el primer després d’una llarga temporada de silenci discogràfic però de molta feina dalt de l’escenari un cop alliberat de l’estructura que envoltava el projecte Muchachito Bombo Infierno. “Va ser fantàstic, perquè jo venia de tocar als bars i d’estar al subsòl de la música, però de sobte érem una empresa amb divuit persones. Havia d’invertir molt de temps en reunions quan jo el que volia era tocar”, recorda. I aleshores va prendre la decisió de fugir de la lògica disc-promoció-gira.
“El meu ‘crowdfunding’ és suar”
“No volia tenir exigències ni del mercat ni de les modes”, diu. Va coincidir que en aquella època van plegar Los Delinqüentes, així que va parlar amb Diego Pozo, el Ratón, per fer uns concerts que es van convertir en una gira pel Brasil i l’Argentina. Eren “dos amics fent concerts sense pressió”, i treballant des de l’autogestió. “El meu crowdfunding és suar. Per autogestionar-me he de tocar. És l’única manera”, assegura.
Instal·lat a Madrid, però fent més vida a la furgoneta que a casa, Muchachito no renunciarà al diminutiu, però reconeix que arribar als 40 anys es nota en les noves composicions. “Estàs més tocat. Han marxat molts amics, i estàs més sensible davant d’algunes coses. Potser per això aquest disc no és la festa per la festa, tot i que jo mai no ho he sigut. Encara que creiem que estem dins del món alternatiu, jo sempre he cantat cançons d’amor, que és el que canta Julio Iglesias”, diu Muchachito, que en les noves cançons aborda “temàtiques socials” de manera més explícita, sense metàfores. Per a ell, els canvis als ajuntaments de Madrid i Barcelona són “un raig d’esperança”. “Estem cansats i ara sembla que almenys hi ha bones intencions. Això sí, ens fa falta treure’ns la màfia de sobre. La visió que fa deu anys tenien els punkies la pot tenir ara la teva mare, i això és mèrit d’una colla de desgraciats”, diu.
