Cinema
Cultura 28/02/2011

'Mort a Venècia' compleix 40 anys

Luchino Visconti hi va tractrar alguns dels seus temes predilectes, com la decadència, l'amor prohibit i el plaer de l'observació

Efe
2 min
Mort a Venècia

Luchino Visconti es va atrevir fa quaranta anys amb l'adaptació del llibre gairebé homònim de Thomas Mann, La mort a Venècia, una reflexió sobre la caducitat dels impulsos i la futilitat de l'intel·lecte.

L'obra il·lustra el final de la vida de l'alemany Gustav von Aschenbach, que viatja a Venècia per guarir-se d'una malaltia. Fuig del país, de la mort de la seva filla, de la seva dona, de les discussions intel·lectuals amb el seu amic i topa amb Tadzio, de qui s'enamora bojament. Visconti va veure en l'obra de Mann la peça perfecta per completar la triologia La caiguda dels déus i Ludwig, a través de la qual podia apropar-se als seus temes predilectes: la decadència, l'amor prohibit i el plaer de l'observació.

Visconti, que llavors tenia 65 anys, hi va projectar el conflicte amb la seva homosexualitat i evocava la tragèdia del pas del temps i l'ambició de ser estimat. "Aquell que ha contemplat la bellesa està condemnat a seduir-la o morir", argumentava el protagonista. Les idess de Plató sobre la bellesa perfecta, exposades a El Banquet o Fedra, també van influir Visconti.

L'autor de Rocco i els seus germans i El gatopardo va convertir Aschenbach en compositor, en lloc d'escriptor, i va recórrer a la música de Gustav Mahler per adornar aquesta obra més simfònica que literària. La posada en escena a l'Hotel des Bains del Lido i la presència de l'artistocràtica Maria Berenson, així com la fotografia gairebé impressionista (molt deutor de Monet) també van contribuir a l'excepcionalitat del film.

Visconti va confiar en Dirk Bogarde per al paper d'Aschenbach –també l'havia pretès Burt Lancaster– i va convertir Björn Andresen en Tadzio –Visconti li havia ofert a Miguel Bosé–, dos personatges en representació de dos móns que s'atrauen i autodestrueixen alhora.

El film es mou entre la repulsivitat i la bellesa, el mortal i el que floreix. Venècia pateix la pesta i es podreix gradualment, com el final tràgic que pinta Visconti: el sol desfà l'home que va atrevir-se a desafiar la vellesa, senyal que la vida se li esgota.

stats