Publicitat
Publicitat

ART

És un estudi preparatori d'un quadre desaparegut

El Museu Dalí de Figueres ja exposa 'La mel és més dolça que la sang'

És l'obra més cara que ha comprat mai la Fundació Dalí: 4,5 milions d'euros

El Museu Dalí de Figueres exposa des d'aquesta setmana la darrera obra que ha adquirit. Es tracta de l'estudi preparatori de La mel és més dolça que la sang, una obra del 1926, que la Fundació Dalí va comprar al febrer a una subhasta a Christie's. Per l'obra s'ha pagat quasi 5 milions d'euros i es tracta del quadre més car que mai ha comprat la fundació. Dalí el va pintar amb 22 anys i hi plasma iconografia pressurealista: un ase podrit, un cap tallat, sang i membres amputats. La fundació assegura que la influència de Picasso, a qui Dalí va visitar aquell mateix any a París, és clara. Aquesta obra és l'estudi preliminar d'un altre quadre que Dalí pintaria l'any següent i que actualment està desaparegut.

La fundació Salvador Dalí va assistir el passat mes de febrer a una subhasta a la casa Sotherbhy's de Londres on sortia a la venda l'estudi per La mel és més dolça que la sang. Finalment va ser la fundació que va fer la millor oferta i la va adquirir per 4.545.300 euros, un preu que ha acabat fregant els 5 milions amb el transport de l'obra i d'altres impostos. Aquesta es converteix, fins ara, en l'obra més cara que mai ha adquirit el museu de Figueres.

L'obra, un oli sobre fusta del 1926, reposarà des del dimarts a la Sala del Tresor del museu, una zona on s'exposen obres primerenques de l'artista empordanès. L'obra té un especial simbolisme per a la fundació. Per una banda perquè complementa les obres pressurealistes, una etapa que el museu assegurava que tenia "poc representada" i també perquè és l'estudi previ a una altra obra que l'any següent, al 1927, Dalí va pintar però que actualment està desapareguda.

La directora de la Fundació del Centre d'Estudis Dalinians, Motse Aguer, ha explicat que les darreres referències de l'obra -que inicialment es titulava Bosc d'aparells-, són de 1929 quan es registra per un notari que l'obra és propietat de la comtessa de Lerma i que forma part d'una exposició, el mateix any, al jardí botànic de Madrid.

Posteriorment, d'historiador Oriol Anguera fa referència a l'obra en una obra publicada per edicions Cobalto l'any 1948 i atribueix la propietat a Coco Chanel. "És tot el que sabem de l'obra", ha afirmat Aguer intrigada. La fundació també conserva al catàleg raonat una foto en blanc i negre del que hauria estat l'obra original on hi ha més elements que en l'estudi preliminar i se pressuposa, segons Aguer, que hauria de ser de majors dimensions.

Iconografia Picassiana

Segons ha explicat el director del museu, Antoni Pitxot, l'obra mostra clares connexions amb Pablo Picasso. Es dóna la circumstància que Dalí va visitar el pintor malagueny al seu estudi de París poc abans de pintar l'estudi. Allà, Picasso li va mostrar desenes de quadres i detalls que van quedar impregnats en la retina de Dalí que, només amb 22 anys, hauria plasmat algunes d'aquestes influències en l'estudi de "La mel és més dolça que la sang".

Prova d'això és un cap tallat que apareix al quadre. Segons Pitxot, aquesta és la primera vegada que Dalí incorpora aquest element a la seva obra, malgrat un cop s'endinsi plenament en el surrealisme es convertirà en un element recorrent. El quadre presenta una gran geometria ja que una diagonal divideix perfectament l'oli entre un espai de cel o mar amb un altre qur representaria la terra. Dispersos en l'escena s'hi veu un ase podrit, un cap tallat (que s'especulava que fos el cap de Federico García Lorca, amb qui Dalí tenia gran relació llavors), un bassal de sang i membres amputats.

El títol de l'obra respon a una frase que Lídia de Cadaqués, un personatge estimat per Dalí, va dir a l'artista. Per a ella, la mel representava les il·lusions i la sang, en canvi, les obligacions de la família i el llegat familiar. Per això, segons Pitxot, Dalí es va fer seva aquesta frase "tan poètica" ja que se sentia sempre més atret pel món de la fantasia i les il·lusions.

L'obra, tant per Aguer com per Pitxot, és cabdal perquè suposa "un punt d'inflexió" de l'artista que, poc després, va entrar de ple en el surrealisme.

Etiquetes

Més continguts de