Identifiquen al Museu Episcopal de Vic una arqueta desapareguda a Manlleu amb l'esclat de la Guerra Civil
Dues fotografies d'abans de 1936 han permès deduir que el reliquiari desaparegut a l'església de Santa Maria de Manlleu era el mateix que es troba actualment a la secció d'orfebreria del MEV
VicL'investigador Joan Arimany ha identificat al Museu Episcopal de Vic (MEV) una arqueta desapareguda a Manlleu amb l'esclat de la Guerra Civil. Dues fotografies d'abans de 1936 han permès deduir que el reliquiari desaparegut a l'església de Santa Maria de Manlleu era el mateix que es troba actualment a la secció d'orfebreria del MEV. Arimany ha assenyalat a l'ACN que, "sortosament, la peça no es va destruir per vendre el material preciós ni tampoc va arribar a mans d'un col·leccionista privat o un museu estranger". Això, ha assegurat, "n'hagués fet perdre la pista definitivament". El reliquiari és d'argent i està dedicat als sants Màrtirs de Manlleu, patrons de la ciutat durant dos segles i mig. L'investigador Joan Arimany ha explicat que la família Donada de Manlleu, molt devota de l'altar on hi havia l'arqueta, amb l'esclat de la guerra el 1936 i per evitar que es destruís, van endur-se el reliquiari i el van amagar. Segons Arimany, passats uns mesos, les autoritats locals van esbrinar que la família custodiava l'arqueta i els van obligar a lliurar-la. L'última referència que se'n té és un text en un fulletó parroquial de 1939 que explica que l'arqueta es troba a l'Empordà. A partir d'aquí, es perd la pista.
En acabar la Guerra Civil es van dur a terme diversos intents per localitzar el reliquiari. Durant la dècada de 1940 es fa una crida des del full parroquial per si algú en sap alguna cosa. Arimany ha explicat que també es van repartir fotografies per diverses poblacions catalanes. Malgrat tot, els intents no van donar els seus fruits i es va pensar que havia estat destruïda.
No es coneix a través de quines mans va anar passant l'arqueta fins a arribar al Museu Episcopal de Vic. Segons detalla l'investigador, el número d'inventari amb el qual està conversada al museu correspon als moments previs a la reinauguració del MEV a l'any 2002. Per Arimany "és una sort" que la peça acabés al museu "perquè podria haver anat a parar a un col·leccionista o a un museu de l'estranger i llavors segurament se n'hagués perdut la pista definitivament". A més, una altra de les pràctiques habituals de l'època amb les peces d'orfebreria era convertir-les en materials "que després tinguessin una sortida econòmica".
Segons ha explicat Arimany, el reliquiari data de finals del segle XVII o principis del segle XVIII i es va fabricar en un taller d'orfebreria de Vic. La caixa està dedicada a quatre sants Màrtirs dels quals les seves relíquies "suposadament van arribar a Manlleu l'any 1860", ha assenyalat l'investigador.
L'arqueta és una caixa rectangular, sense contingut, de plaques de plata fosa. A les dues cares majors hi ha els relleus dels quatre sants amb la palma del martiri que són Sant Víctor, Sant Pacífic, Santa Justa i Santa Clara. En les dues cares laterals, hi ha el relleu d'un querubí. La tapa conté un petit Sant Crist i la figura de Sant Antoni de Pàdua. Arimany considera que l'arqueta "està molt treballada amb l'estil de l'època" i ha afegit que fins i tot conserva "alguna reminiscència de l'estil gòtic".
La troballa s'emmarca dins un estudi que està realitzant l'investigador sobre els sants patrons locals i la devoció que practicaven els fidels com a elements identificadors dels municipis.
