Publicitat

Art

El Museu d'Orsay dedica una exposició al Romanticisme més fosc

'L'àngel de la estranyesa', que es podrà veure fins al 9 de juny, reuneix dos centenars d'obres, des de Füssli, Goya, Delacroix, Dalí i Rodin

El Museu d'Orsay de París destapa el costat fosc del romanticisme amb l'exposició 'L'ange du bizarre' ('L'àngel de l'estranyesa', amb prop de 200 obres que evidencien un corrent artístic que reflecteix la part irracional que s'amagava sota l'aparent triomf de les Llums. La mostra fa una dissecció d'aquesta vessant a través de tres èpoques: el seu naixement, entre els anys 1770 i 1850 i les mutacions experimentades amb el simbolisme, entre 1860 i 1900, i el redescobriment pels surrealistes a principis del XX.

El suís Johann Heinrich Füssli, que va tenir amb 'El malson' un dels quadres més representatius, és un dels noms més significatius d'un corrent que també van explorar artistes com Francisco de Goya, Eugène Delacroix, Paul Klee, Salvador Dalí o Auguste Rodin.

"Goya és efectivament una personalitat molt important, perquè il·lustra l'ambigüitat del romanticisme negre. És un home de les llums, exasperat per les supersticions de l'obscurantisme popular, però alhora fascinat pel poder creatiu i imaginatiu d'aquesta cultura", explica el comissari, Côme Fabre.

L'exposició pren el seu nom d'un conte fantàstic d'Edgar Allan Poe, i amb el seu recorregut per les obres que privilegien allò que s'escapa a la raó permet llegir entre línies, segons els seus organitzadors, que "l'infern i el canibalisme no són quelcom abstracte, sinó que estan presents en actes barbarescos del dia a dia ".
El museu explica que els seus representants fascinen per la potent bellesa que donen als antiherois malèfics, com Satanàs, i que exploten amb les seves creacions tota la sensualitat i l'horror que pot trobar-se en la part més cruel i terrorífica dels mites grecs i cristians.

Mario Praz, pioner en l'estudi del Romanticisme negre
L'expressió la va encunyar el 1930 l'historiador italià Mario Praz en realitzar el primer vast estudi del romanticisme negre en literatura, i sota el mateix s'associen no només creacions literàries, sinó també pictòriques, escultòriques o audiovisuals. L'exposició, organitzada juntament amb el Städel Museum de Frankfurt, abasta totes aquestes ramificacions, el que segons el director del museu, Guy Cogeval, constitueix una manera "bastant moderna" de donar-lo a conèixer.

El museu explica que els seus paisatges llòbrecs, els diversos dimonis, meduses, bruixes i esfinxs plasmades, en comptes de suposar una tornada obscurantista cap al passat, "tradueixen un desencís lúcid, provocador i ociós davant del present, i afirmen el desig de llibertat creadora davant les traves del decòrum burgès ". Amb aquest esperit, Goya enfrontava el públic a les atrocitats absurdes de les guerres i de les supersticions de la seva època, o Füssli i Delacroix oferien la seva particular interpretació de les lectures de Dante, Shakespeare o Goethe, donant cos als dimonis que poblen els seus relats .

PUBLICITAT