Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Negra y Criminal, ‘in memoriam’

La llibreria de Paco Camarasa i Montse Clavé abaixa la persiana després de 13 anys

La llibreria Negra y Criminal ha dit adéu. A la porta verda de la llibreria, ja barrada als lectors, hi penja un cartell en què hi ha escrita una adaptació de la frase que va eternitzar el detectiu Sam Spade a la pel·lícula El falcó maltès, i que té el seu origen en l’obra de Shakespeare La tempesta : “Llibreria Negra y Criminal, estava feta del material amb el qual es construeixen els somnis”.

En Paco Camarasa i la Montse Clavé eren el seny i la rauxa d’una llibreria bicèfala. Fundada l’any 2002, quan la BCNegra era una promesa i la novel·la de lladres i serenos un gènere que començava a fer-se respectar en un món literari altiu i classista, en aquests tretze anys la llibreria va aconseguir convertir-se en un port d’arribada de lectors i escriptors vinguts d’arreu del món, com mostren unes parets forrades amb fotografies d’excel·lències del crim com Lehane, Leon, Ledesma, Mankell, Camilleri i Nesbo. Malauradament, l’èxit volcànic d’un gènere històricament proscrit va significar la lenta defunció d’una llibreria que va ser incapaç de competir amb els grans parcs temàtics de la lectura. Els tresors de Negra y Criminal es dividiran: les novetats tornaran a les editorials, les antigues edicions aniran a un fons d’armari.

En l’hora de l’adéu de Negra y Criminal hi havia els tiets, els nebots, els cosins, els germans, els avis, els néts, tota la gran família fictícia que en Paco i la Montse han anat procreant al llarg dels anys i que han fet d’aquesta setmana de dol un Sant Jordi de set dies. D’autors, en canvi, n’hi havia molt pocs, “prova, senyories” que la generositat no forma part de les metafòriques virtuts de l’ofici d’escriure. Hi havia en Zanón, en Hill, en Martín, l’Hériz i en Sierra i Fabra, que entre salutació i salutació va tenir temps d’escriure set novel·les de misteri.

Els benvinguts parlaven en petit comitè, i la tristor per la mort de la llibreria es feia palesa en un to només reservat al funeral d’un amic: “Fa temps que no coincidíem i no coincidirem més”. La fidelitat a Negra y Criminal es veia en les samarretes negroses i en el tampó que expedien a l’entrada a tots aquells lectors que portaven un llibre entre les mans. Va ser el preludi del preludi. Dissabte, a Negra y Criminal, hi maridaven el mar i la vinya, i com que els costums són una fe, abans de les paraules de comiat d’en Paco i la Montse es van servir musclos i vi negre. “Al llarg d’aquests tretze anys hi ha hagut grans moments de felicitat i alguns d’infelicitat”, va dir en Paco Camarasa cansat de respondre a la pregunta obligada: “Per què tanqueu?” En Paco semblava trist i alleujat, com la Montse, la seva ànima bessona intel·lectual i sentimental, que, entre tota la negracriminalitat del dia, reclamava l’autoria dels musclos al vapor.

Quan es va fer el silenci, en Maurizio, el buttafuori de la llibreria, va tancar les portes mentre repartien una esquela que deia: “Llibreria Negra y Criminal, estava feta del material amb el qual es construeixen els somnis”.

El carrer de la Sal, allà on els llibres d’història de la ciutat diran que hi havia una llibreria que feia olor de whisky i cigarretes, de saviesa i calma, de crim i càstig, s’ha convertit en un carrer hipotens a pesar que li hagin eliminat la sal de la pólvora.

Més continguts de