BARCELONA.Avui el concert de New Order al SonarClub coincideix amb el de The Roots, cosa que pot fer dubtar als que no van poder veure el llegendari grup de Manchester en la nit inaugural del festival aquest dijous. A la llum de les seves decebedores dues visites anteriors a Barcelona, molts ja havien decidit, però ara hauran de reconsiderar-ho: un concert digne i farcit de hits els va reconciliar amb el públic barceloní.
Poques vegades les expectatives dipositades en un grup com New Order havien estat tan baixes. Tots els comentaris estaven tenyits d'escepticisme i semblava que l'únic que podia salvar la nit era la magnífica predisposició dels assistents, que havien aconseguit la invitació a través d'un concurs. A més, el grup es presentava sense Peter Hook i tothom sap que les línies de baix són el puntal sobre el qual New Order va edificar el seu influent synthpop .
El concert va començar amb Elegia , un homenatge a Ian Curtis que subratllava les credencials del grup: els de Manchester no només van ser pioners del pop electrònic, sinó que també ho havien estat del postpunk amb Joy Division. Després, el quintet va atacar Crystal , que funcionava com una connexió amb les generacions més joves. De seguida es va veure que el grup havia apostat per la contundència de la base rítmica i que el so resultaria força opac. La veu de Sumner quedava submergida sota el volum eixordador, mentre que el baix de Tom Chapman s'enduia el protagonisme fins al punt de fer oblidar l'absència de Hook.
El públic -majoritàriament local- va celebrar amb autèntica joia clàssics com Age of consent , 1963 , Bizarre love triangle , True faith i Blue Monday i va acabar d'embogir quan, als bisos, van sonar dos clàssics de Joy Division: Transmission i Love will tear us apart , aquest últim ja lamentablement convertit en l'himne hooligan per excel·lència. L'anècdota de la nit també la protagonitzar el públic, que va desconcertar Sumner amb una xiulada quan va anunciar la golejada d'Espanya a Irlanda a l'Eurocopa.
