Publicitat
Publicitat

Nit per emmarcar i connexió còsmica amb Bon Iver

El públic no és idiota. Amb les butxaques cada dia més escurades i la inabastable oferta d'aquest juliol, molts van invertir els seus quatre xavos a anar a veure Bon Iver, que com qui no vol la cosa i sense fer gaire soroll mediàtic, s'està convertint en un dels grans noms de la música del segle XXI. Ni tan sols Beth Orton, que va ser la telonera, va aconseguir mitigar l'espera dels que anaven superant la llarga cua per entrar al Poble Espanyol.

Justin Vernon va aparèixer sol i a les fosques, generant un dels molts moments màgics que es viurien durant les menys de dues hores de concert. Arraulit, Vernon cantava Woods , una peça sense acompanyament instrumental en què treu un rendiment artístic insòlit a l'Auto-tune. Una declaració de principis. I el que va seguir va ser un apassionant recorregut per les cançons dels seus dos discos, el despullat For Emma, forever ago (2008) i el barroc Bon Iver (2012), que es van rebre amb autèntic entusiasme.

Acompanyat de vuit músics sobre l'escenari i amb una escenografia tirant a tenebrosa, Vernon va demostrar haver trobat l'equilibri entre els seus dos vessants aparentment contradictoris. Els temes de tots dos discos es complementaven a la perfecció i es fonien creant ambients en els quals era molt fàcil quedar atrapat. La connexió entre la música de Vernon i les gairebé cinc mil persones que eren al recinte va ser còsmica, i el concert, per molts l'últim de la temporada d'estiu, impossible d'oblidar.

Més continguts de