Publicitat
Publicitat

No tot han estat fracassos en la història del valencianisme

El valencianisme, sobretot en el seu vessant polític, ha viscut torturat per un sentiment de fracàs arran els successius intents fallits d'assolir l'entrada a les Corts en solitari (com a Unitat del Poble Valencià, primer, i com a Bloc Nacionalista, després). La literatura autocrítica és abundosa, fins i tot reiterativa, i obsessionada amb una idea: matar el pare de la cosa , Joan Fuster. Sense defugir aquest sentit autocrític (perquè és obvi que s'han fet coses malament), Francesc Viadel (Algemesí, 1968) es proposa a Valencianisme, l'aportació positiva (Universitat de València) considerar tots els avenços que ha produït aquesta revolució tranquil·laque, a desgrat de l'hegemonia conservadora, han rentat la cara a un País Valencià que de tant en tant és capaç d'alguna primavera inesperada o altra.

Cal valorar "malgrat el relatiu fracàs del valencianisme polític, malgrat l'aïllament i persecució que ha patit, que el valencianisme haja estat un factor poderosament mobilitzador, generador de tendències culturals, capaç d'influir en el model educatiu, en la percepció social sobre l'ús del propi idioma, en els plantejaments sobre el país de partits, sindicats i entitats civils alhora que bastia unes institucions, uns col·lectius, una important subcultura capaç de funcionar amb una certa autosuficiència la qual encara no ha estat convenientment radiografiada", explica un autor que, insistint en aquestes apel·lacions a la falta d'estudis i monografies, recopila amb força deteniment la forta empremta del moviment en els diferents àmbits de la vida valenciana.

La irrupció de Compromís com a tercera força en discòrdia, la nova edat d'or de la música en valencià, l'èxit d'un moviment com Escola Valenciana... Tots aquests elements fa desfilar Viadel amb voluntat notarial en un exercici que clou amb un extens diccionari biogràfic dels principals noms del valencianisme (polítics, escriptors i músics) que converteixen un llibre en principi dirigit a un públic minoritari en una obra de necessària per tenir una idea més aproximada del País Valencià actual.

Més continguts de