Publicitat
Publicitat

NOVETATS EDITORIALS

Laura Palmer i tocs de novel·la negra s'infiltren en algunes de les apostes de Sant Jordi

Noia desapareguda busca escriptor

De Robert Walser a Enrique Vila-Matas, hi ha escriptors que sempre han desitjat desaparèixer, esvair-se sense deixar rastre i, potser, després veure des d'algun lloc si el seu truc de mag ha sortit bé. Avui, els escriptors catalans busquen una noia (o un noi) desapareguda per encarrilar les seves obres. De vegades, només és l'excusa per dinamitzar el relat, com si haguessin vist que el gran èxit de la novel·la negra dels últims anys podria servir d'esquer factible per trobar aquests lectors que s'han empassat d'un glop els Larsson, Lackberg i companyia. A d'altres els permet tastar el gust de la novel·la policíaca. Aquest Sant Jordi té uns protagonistes clars: els mestres i/o professors i els seus alumnes. Si la relació entre dalt i baix de la tarima sempre ha estat tensa, la literatura la complica encara una mica més. I si hi afegim la petja que ha deixat en tota una generació la desaparició de Laura Palmer, podem arribar a completar el cercle. Fem-ne un repàs:

1. 'Les causes perdudes'

Xevi Sala s'endinsa en un barri "perdut" de Girona

La primera novel·la de Xevi Sala és una de les possibles sorpreses d'aquest Sant Jordi. El subtítol de la portada -"una alumna desapareguda i un mestre sota sospita"- li va en contra, ja que revela un punt clau de la trama del qual el lector no hauria d'haver sabut res abans del moment adequat. Pam! Com un cop a la mandíbula. La noia desapareguda, aquí, no té res de Laura Palmer, però sí una mica de Juli Vallmitjana. Es diu Kesali, té dotze anys i és gitana. Viu a la Font de la Pólvora, un barri que la majoria de gironins no han trepitjat mai. El mestre sospitós és el senyor Torres, un barceloní que fa cap a aquest indret oblidat i que arrossega un passat difícil, marcat per haver tocat el cul d'una alumna. El defensarà Sebastià Salellas, el personatge real de la novel·la.

Novel·la gris -perquè no és ni negra ni blanca-, construïda a cops, a base de metàfores i tocs inversemblants que l'autor fa creïbles, Les causes perdudes té el mèrit de mostrar les febleses dels dèbils i dels que es pensaven no ser-ho. La figura del mestre és aquí vital, un "heroi", segons Sala. Però... ell, que ha decidit viure en aquest racó de món, envoltat de gent que no és com ell, no deu ser el culpable de tot plegat?

2. 'La vida y las muertes de Ethel Jurado'

Gregorio Casamayor busca les raons d'un drama familiar

En aquesta novel·la publicada per Acantilado, brillantment escrita i construïda, no hi ha mestres, però sí una noia desapareguda, l'Ethel Jurado del títol. Fa tretze anys que la seva família l'ha perduda de vista, des que un 19 de juny del 1996 va decidir deixar casa seva. El narrador, germà seu, repeteix contínuament que es penedeix del que li van fer ell; la seva mare, Margo; el seu pare, Esteban, i el seu germà gran, Santiago. L'Ethel feia temps que buscava fugir. Ja era gran i tenia feina, però sempre hi havia alguna cosa que la retenia. Va trobar uns joves al carrer i els va implorar ajuda. A partir d'aquí, la seva família no va tornar a saber res d'ella. És viva? És morta?

Casamayor, professor de la UB, que ja va sorprendre fa dos anys amb La sopa de Dios , ens porta ara a viure en dimensions paral·leles. A La vida y las muertes d'Ethel Jurado juga amb el lector com ho havia fet abans.

3. 'Natura quasi morta'

Carme Riera troba a l'Autònoma l'escenari d'un thriller

Carme Riera s'enfronta per primer cop a la novel·la negra i fa servir el seu lloc de treball, la Universitat Autònoma, per situar l'escenari del crim i, de passada, riure's del sistema. D'entrada, canònica, ens fa saber que hi ha un desaparegut, l'estudiant d'Erasmus Constantinu Iliescu. Però aquí tampoc res no és el que sembla. Ella mateixa diu que la principal dificultat per enfrontar-se a la novel·la negra és saber "dosificar la informació", per mantenir engrescat el lector, i alhora no excedir-se, per evitar que descobreixi qui és l'assassí. No debades, la policia que investiga el cas es diu Manuela Vázquez, una picada d'ullet al creador del detectiu barceloní per excel·lència, Pepe Carvalho.

L'autora, amb la seva prosa matisada, ràpida, ha fet servir un cas real com a esquer. El seu desaparegut és romanès, però podria haver-se dit Romain Lannuzel, un Erasmus francès de debò que es va volatilitzar el novembre del 2007. L'estudiant, tanmateix, li serveix d'excusa per fer un retrat agre de la universitat catalana. I si agafa un jove estranger és perquè, diu, els Erasmus són "els més vulnerables de la cadena".

4. 'Tots els dimonis són aquí'

Pere Antoni Pons envia un professor universitari a Campanet

Un vers de La tempesta de Shakespeare serveix a Pere Antoni Pons per encabir dins una mateixa història molts drames personals, el destí d'un poble, el del seu protagonista -el professor Ricard Rosenthal- i el de la família de la Clàudia, una noia desapareguda. Ell admet que la desaparició de Laura Palmer l'ha marcat, tot i que no pretenia en cap cas fer un llibre epigonal de Twin Peaks . Palmer, de fet, apareixia morta al principi de la sèrie de David Lynch. Aquí no sabrem què li ha passat a la Clàudia fins a arribar al final.

La noia, estudiant universitària, s'esvaeix pels volts de Nadal i ningú sap on és. És una jove que té totes les virtuts imaginables: guapa, intel·ligent, simpàtica. "Fer-la desaparèixer significa posar en perill allò que podria ser un símbol de la bondat de la vida", assegura l'autor.Com en el cas de Les causes perdudes , el professor de Pons es veu esquitxat per la desaparició de la noia. Després de viure un drama personal, necessita trobar la Clàudia: "No pot patir dos desenganys".

Aquests títols no són un cas aïllat. L'absència, les desaparicions, són el tema de Sant Jordi. Los enamoramientos , l'última de Javier Marías, té un nexe comú amb la de Pons, la inspiració shakespeariana. La narradora cita sovint Macbeth -"hauria d'haver mort en el futur"- i el text pivota sobre una desaparició, aquí la d'un home apunyalat. L'absència fa que la protagonista, María Dolz, entri en contacte amb la família del difunt, cosa que li canviarà la vida. Ella busca el mateix que Ricard Rosenthal, redempció. Donna Leon, admirada per Riera, també té una novetat al carrer, Conclusions preliminars , un nou cas del detectiu Guido Brunetti, i una història que s'acosta una mica a la de Casamayor. Hi ha un assassinat, però no ho acabem de tenir gaire clar.

Més continguts de