Nuu, el viatge musical d'Aida Oset i Guillem Llotje

BarcelonaAida Oset (Barcelona, 1983) i Guillem Llotje (Barcelona, 1977) es van conèixer a la presó de Quatre Camins durant el rodatge de la pel·lícula Frontera (2013). Ella n’era una de les actrius i ell l’autor de la banda sonora. Després d’aquella primera trobada van començar a donar forma a Nuu, un duo d’electrònica ambiental amb ànima pop que aquest dijous presenta el seu primer àlbum, Gloom (Cydonia, 2017), a la Pedrera (20 h). “Crec que el Guillem i jo ens vam trobar en un moment en què teníem la necessitat de començar una història musical”, recorda Oset, que, a més de desenvolupar una carrera com a actriu en sèries com Cites, pel·lícules com Tres dies amb la família i obres de teatre com Molt soroll per no res, tenia experiència com a cantant.

“Jo venia d’un grup de jazz-pop, i quan es va acabar vaig estar uns anys component, però no trobava la via cap on havien d’anar les composicions. Era una sensació molt frustrant. Quan vaig conèixer el Guillem, que venia de l’electrònica, vam començar a compartir música i un dia vam quedar per improvisar a veure què en sortia”, explica Oset. El que en va sortir és un projecte de cançons cuinades a foc lent. Nuu és fruit d’un procés “elaborat” en què Oset assegura que sempre “arriba a llocs” que no s’esperava. A ella segueixen acompanyant-la “referents com Björk, PJ Harvey, Radiohead, Nick Cave i Mogwai”, als quals n’ha afegit d’altres arran d’haver conegut Llotje. Cita, per exemple, Apparat, Jamie XX, Beach House, Sigur Rós, Múm i Alva Noto. “Tot plegat és bastant eclèctic, perquè entre els seus referents i el meus fem un mix ”, diu.

Gloom no és només un disc, sinó també una manera de concebre la música com a incentiu perquè el públic viatgi. Per això busquen un format de directe que vagi més enllà del concert. “Per viatjar a vegades pots utilitzar elements audiovisuals, la dansa o una il·luminació que embolcalli l’espectador”, explica una dona que manté actives tant la carrera musical com l’actoral. “Aposto per totes dues, però necessito un projecte com Nuu, que em defineixi, per poder expressar el que em doni la gana i com em doni la gana”, diu. Això sí, de moment les manté com a carreres paral·leles i no la convenç buscar la confluència en el teatre musical. “He fet Molt soroll per no res en versió musical, però no era el concepte convencional de musical. No m’agrada gaire el teatre musical. Podria fer-ne, però estilísticament no em crida l’atenció. M’agrada més o fer teatre o música”, assegura.