Barcelona“Aquesta és una setmana de festa a tot Espanya, ja sabeu per què”, va dir Christina Rosenvinge al principi del concert que va oferir ahir a la jornada de portes obertes, i amb més fresca que calor, del Primavera Sound al Parc del Fòrum. Esperonada per l’entusiasme davant els recents canvis polítics, la cantant madrilenya va lligar tres quarts d’hora d’electricitat d’acord amb el to del disc Lo nuestro.
Tanmateix, els plats forts del dia, si més no pels espectadors que van aplegar, van ser Albert Hammond Jr i OMD. El primer, que dissabte actuarà amb The Strokes, continua sense trobar la seva personalitat. Interpreta temes propis que amb prou feines brillen quan recorden als Strokes i fa versions dels Buzzcocks que el deixen en evidència. La fredor del públic va ser del tot conseqüent. Els britànics OMD, herois del pop sintètic dels 80, van tornar a l’activitat l’any 2010, i des d’aleshores Andy McCluskey i Paul Humphreys treballen amb una electrònica més aviat ambiental, però en el directe d’ahir van demostrar que són conscients del pes del passat. Sense cap preàmbul, OMD van començar amb Enola Gay, la cançó que els va fer guanyar la posteritat l’any 1980. I a partir d’aquí van anar recuperant altres èxits associats a aquella època en una cerimònia de nostàlgia que van salvar amb dignitat gràcies al record que activen les cançons.
La jornada de concerts gratuïts va arrencar amb el garage-punk del trio barceloní Las Ruinas i el pop de sensibilitat electrònica del duo australià Panama. Menys austera va ser la formació de Cinerama, perquè David Gedge va presentar el seu grup en versió XXL, amb secció de cordes, trompeta, flauta, dos teclats, dues guitarres, baix i bateria. Tot plegat per magnificar un alegre pop de cambra, que ahir va sonar especialment lluminós.
