Cultura 26/07/2016

Obres d’art robades als jueus tornen a mans dels nazis

Les autoritats bavareses les van vendre a preus irrisoris

Doreen Carvajal / Alison Smaleor
3 min
El 13 de gener del 1938 Adolf Hitler va regalar a Hermann Goering un quadre en motiu del seu 45è aniversari.

Nova YorkDesprés de la Segona Guerra Mundial, els aliats van encarregar a les autoritats bavareses que tornessin més de 10.000 peces d’art als seus legítims propietaris, la majoria famílies jueves perseguides pels nazis. Però investigacions recents demostren que, en molts casos, les obres d’art no van ser retornades als seus propietaris originals. Estranyament, van tornar a mans de les famílies nazis que les havien robat.

La secretària privada de Hitler, Henriette von Schirach, i la seva família van aconseguir que les autoritats bavareses els tornessin prop de 300 obres d’art, entre les quals hi havia Vista d’una plaça alemanya, de Jan van der Heyden. Abans de l’esclat de la guerra, la pintura era de Gottlieb i Mathilde Kraus, un matrimoni jueu que va haver d’abandonar casa seva, a Viena. Tota la seva col·lecció d’art va ser confiscada per la Gestapo el 1941. Els Schirach les van comprar a les autoritats bavareses per una quantitat irrisòria el 1962. “La van robar a la meva família -explica John Graykowski, el besnét del matrimoni Kraus- i després la van tornar a la persona que l’havia robat. Com s’entén?”, afegeix. No és l’únic cas. Els arxius demostren que centenars d’obres d’art van ser venudes a preus irrisoris als nazis que les havien robat durant els anys 50 i 60, en plena democràcia.

Aquest fosc capítol de la història alemanya s’ha descobert gràcies a les investigacions de Graykowski, que des del 2009 busca 160 obres de la col·lecció familiar que es van perdre durant el nazisme. “Aquesta operació era coneguda com a «venda de retorn». ¿Per què les obres eren retornades als que les havien robat i no a les famílies víctimes del saqueig nazi? No ho sap ningú”, diu Anne Weber, portaveu de la Comissió per l’Art Saquejat a Europa.

L’obstinació dels nazis

La investigació ha provocat un rebombori polític i s’han encarregat informes per esbrinar l’abast de les “vendes de retorn”. El nét de la secretària privada de Hitler, Ferdinand von Schirach, és un escriptor d’èxit. El seu avi es va passar 20 anys tancat a la presó per haver enviat als camps de concentració més 60.000 austríacs jueus. Ara Schirach demana que s’investigui l’origen del patrimoni de la seva àvia. “Hem de saber més coses sobre el mal. Només així podem conviure amb el nostre passat”, afirma.

El comerç amb parents dels nazis va sorgir discretament el 1949, quan els militars dels Estats Units van transferir la responsabilitat de la restitució de les obres robades als alemanys occidentals i als austríacs. Munic es va convertir en l’eix d’una xarxa de comerciants d’art i de funcionaris de l’Estat que havien ajudat a dur a terme el saqueig nazi i que, quatre anys després de la guerra, van fomentar de nou el trànsit d’aquestes obres.

Els arxius constaten els esforços d’algunes famílies d’antics dirigents nazis per recuperar les obres d’art que les autoritats militars nord-americanes els havien confiscat perquè els seus legítims propietaris eren jueus que havien hagut de fugir o que havien sigut enviats als camps de concentració. Heinrich Hoffman, el fotògraf personal de Hitler, va reclamar 278 obres d’art que havien sigut confiscades per la subcomissió de Monuments, Belles Arts i Arxius. El 1953 Henriette von Schirach ja havia aconseguit recuperar 89 obres d’art. El 1957, el seu germà n’havia obtingut 170. Schirach era obstinada: va aconseguir que un antiquari de Munic testifiqués que li havia comprat una d’aquestes peces el 1932. Era mentida.

Robert M. Edsel, autor de la novel·la que va inspirar la pel·lícula The monuments men, protagonitzada per George Clooney, no es mostra sorprès: “Aquest és el problema dels països, universitats, individus i cases de subhastes que volen oblidar el passat nazi. Com més eviten la transparència, més alimenten la frustració. Pensen que ja no importa perquè han passat molts anys. I sí que importa: és art robat”, assegura.

stats