Optimisme moderat per al llibre en català
BarcelonaL’impacte econòmic de La Setmana del Llibre en Català està molt lluny del que representa Sant Jordi. Si es comparen els 240.000 euros de caixa de l’edició anterior de La Setmana amb els 18,4 milions d’euros de la diada, la diferència és abismal -si bé les dades de Sant Jordi són de tot Catalunya i s’hi ha de restar el 45% de llibres venuts en castellà-. Però, en canvi, La Setmana es consolida any rere any com el principal esdeveniment de promoció del llibre en català. Des que l’any 2012 va deixar el Parc de la Ciutadella i es va instal·lar a l’avinguda de la Catedral, La Setmana ha anat millorant les xifres tant de públic com de facturació, passant dels 200.000 euros (2012) als 240.000 euros (2014).
“Volem que el creixement d’aquesta edició sigui d’entre el 10% i el 15% i arribem fins als 270.000 euros”, es proposava ahir Montse Ayats, directora d’aquest “festival i fira”. Perquè a més de comptar amb 127 expositors entre segells editorials, llibreries i institucions (un 21% més que l’any passat) s’hi programaran 280 activitats (50 més que en l’edició anterior), entre les quals la presentació entre avui i el 13 de setembre (l’horari és de 10.30 a 21 h) d’algunes de les novetats més esperades d’aquesta rentrée : les noves novel·les de Rafel Nadal, Najat El Hachmi, Muriel Barbery i Gerbrand Bakker; diàlegs insòlits com els de Milena Busquets i Jenn Díaz i descobertes com les de Miquel Adam i el cantant de Brams, Francesc Ribera, Titot. “Una bona notícia que podem avançar és que ens hem reunit amb Berta Sureda, nova comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, i ens ha confirmat que l’any que ve continuarem a l’avinguda de la Catedral”, va dir Ayats.
Entre les assignatures pendents de La Setmana, la directora va recordar que cal atreure més públic jove. “El 50% dels visitants tenen entre 40 i 60 anys, i d’aquest percentatge un 30,3% són dones i un 20,8% homes -va explicar-. El segment d’edat que menys visita La Setmana és el de 20-30 anys, que l’any 2014 només va significar un 10% dels visitants”. De moment, des de l’organització s’han incrementat les activitats destinades al públic infantil i juvenil: del total de 280 se’n faran 58, entre les quals hi ha lectures en veu alta d’estudiants i una trobada de bloguers i booktubers.
El sector es redreça lentament
Albert Pèlach, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, va comentar les últimes dades del llibre en català. “Aquest 2014 la facturació ha sigut de 223 milions, ha crescut un 2,9% respecte a l’any anterior, en bona part pel llibre de text, que ha augmentat un 8,4% -va dir-. En categories com la literatura i la literatura infantil i juvenil, el mercat ha baixat un 1,3%. La no-ficció ha sigut el sector més perjudicat, amb una caiguda del 10%”. Pèlach va mostrar un optimisme moderat pel que fa a la quota de mercat: “Actualment el llibre en català representa un 33% de la venda total a Catalunya. Venim d’anys en què aquestes dades eren del 25% o del 28%”. L’any passat rondava el 32%.
“En l’edició catalana predominen les mitjanes i petites empreses, i això fa que el sector sigui dinàmic, però al mateix temps hi falta un potencial comercial i econòmic -va dir-. Dues particularitats autòctones són l’extensa xarxa de llibreries i de biblioteques. El públic lector en català és encara limitat, però té un gran potencial de creixement”. Pèlach va recordar que a Catalunya encara hi ha un 35% de població que no llegeix cap llibre i un 5% que quan en compra ho fa per obligació. “El nostre ecosistema necessita ser mimat i regat: considerem que els pressupostos que es dediquen al sector són insuficients -va continuar-. Les biblioteques tenen pocs recursos per comprar fons i caldria una inversió més gran per fer créixer les traduccions: només així es pot competir amb el castellà. Les polítiques d’ajuts a l’edició són insuficients. Durant aquests últims cinc anys han baixat un 40%”.
El nombre de títols publicats en català el 2014 ha sigut de 10.272, una dada que durant els últims set anys ha experimentat poques variacions: el 2007 era de 10.464. La tirada mitjana, en canvi, ha baixat dràsticament per ajustar l’oferta a la demanda: s’ha passat dels 3.113 exemplars del 2007 als 1.776 de l’últim exercici. Les xifres del llibre en català recuperen una mica de terreny, tot i que es troben lluny encara de les xifres d’abans de la crisi: els 223 milions del 2014 fan menys patxoca al costat dels 255,56 milions del 2008. En el conjunt d’Espanya la davallada és encara més evident: en els sis últims anys s’han perdut gairebé 1.000 milions de facturació, passant dels 3.185 del 2008 als 2.195 d’ara.
