Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Els llibres de Ramon Mas i Carlo Padial retraten la vida dels estudiants i l'ambient Erasmus

Orgasmes i revoltes a la universitat

Carlo Padial observa la promiscuïtat i l'egoisme dels universitaris a Erasmus, orgasmus y otros problemas. Ramon Mas publica Crònica d'un delicte menor, que passa entre les quatre parets d'un calabós.

La visió del món universitari barceloní que té Carlo Padial, que a més d'escriptor és dibuixant, guionista i productor audiovisual, no és precisament optimista. A Erasmus, orgasmus y otros problemas (Libros del Silencio) s'hi pot llegir que a la universitat "s'aprèn a ser eficient i submís, a deixar-se aclaparar pel pes de les formalitats, a omplir papers i fotocopiar apunts, a moure dossiers i enviar-los on sigui necessari". "Les universitats són els ens menys creatius que existeixen", afegeix el curiós narrador del primer capítol de la novel·la, Eugeni d'Ors. Més endavant, en el relat Karla Orgasmus , l'estudiant és interpel·lada per un músic de carrer amb qui manté una relació fonamentalment sexual i que defineix l'esperit eràsmic com "una manera de follar per tot Europa pagada pels pares".

"Si al meu primer llibre, Dinero gratis (2010), hi exposava la col·lecció de neures d'un sol personatge (l'obsessió per anar a l'Starbucks, la por de quedar-se calb o el pànic a convertir-se en Pavlovski), a Erasmus, orgasmus y otros problemas hi ha una única patologia, però compartida i viscuda per diversos individus", explica Padial. Els estudiants universitaris que imagina practiquen el sexe de manera compulsiva i sense manies, en circumstàncies tot sovint extremes -que incorporen tòpics del porno- i ambientades majoritàriament a Barcelona. "La ciutat no és tan ordenada, polida ni de sèrie de TV3 com ens volen fer creure -diu Padial-. Hi ha una gran barreja d'ambients i d'idiomes. És una ciutat caòtica, plena de gent, sorollosa i amb moltes olors. De vegades em recorda els dibuixos de George Grosz".

Padial va començar a escriure la novel·la després d'haver vist força cinema en què la vida universitària era enfocada aparentment en primer pla. "Per mi, pel·lícules com Una casa de bojos , Nine songs i Once deixen d'explicar coses essencials en l'apartat personal i en el col·lectiu. Jo no vull retratar l'Europa que no mola. Sóc un inconscient que parla des de la subjectivitat més pura: miro alguna cosa i intento reflectir-la, tant si és justa com si no".

El pernil robat a El Corte Inglés

El to de Crònica d'un delicte menor (L'Albí), la primera novel·la de Ramon Mas, no és ni de bon tros el mateix que el d' Erasmus, orgasmus y otros problemas . Mas s'ha decidit a debutar amb un llibre autobiogràfic que va escriure fa quatre anys i que ha anat polint a partir de diverses versions. "Necessitava tenir prou distància amb els fets per escriure el que va passar sense demonitzar a ningú i en forma de novel·la", recorda Mas. Els fets es remunten a l'any 2003. La manifestació contra la Guerra de l'Iraq acaba amb un pernil robat. Un grup d'estudiants de filosofia que han seguit la marxa -però que no tenen res a veure amb el furt alimentari- caminen pel passeig de Gràcia i pispen quatre llibres d'un aparador que no està ben tancat. La policia arresta els nois i noies i els tanca en un calabós durant 48 hores.

"Érem molt ingenus -diu Mas-. He volgut mantenir intacte aquest punt naïf al llibre: la intenció era ser completament honest amb qui era llavors. Feia un any que havia arribat de Sant Julià de Vilatorta i que estudiava a Barcelona. Durant el primer curs pràcticament no vaig anar a classe. Tenia una banda, un fanzine i muntava concerts". Mas llegia Kerouac, Ginsberg i Henry Miller. "Dels beatniks ara em quedo amb Burroughs, que em sembla més bon pensador que escriptor", explica. A Crònica d'un delicte menor la claustrofòbia del tancament al calabós és contrastada amb la història d'amor que el protagonista viu amb una estudiant. És ella qui li acaba d'inocular el virus de la literatura. Mas encara no se n'ha curat.

Més continguts de