Publicitat
Publicitat

ELS CLÀSSICS

Orinar dret o a la gatzoneta

El segon llibre de la Història d'Heròdot comença explicant de quina manera els egipcis van deduir que no eren "els primers de tots els homes": el faraó Psammètic I va tenir la pensada de manar que un pastor criés dos nadons sense comunicar-se verbalment amb ells, de tal manera que quan els nens aprenguessin a parlar farien servir les paraules de la primera tribu humana. Els nens van referir-se al pa amb la paraula becos , i a partir d'aquí Psammètic va investigar quin poble deia becos cada vegada que apel·lava al pa. I van resultar ser els frigis, poble instal·lat a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC.

Tot això va interessar Heròdot perquè Cambises, fill de Ciros, "considerà els jonis i els eolis com a esclaus heretats del seu pare" i va emprendre "una campanya contra Egipte", escenari del segon llibre de la Història . En la descripció del país, Heròdot se sorprèn tant de les dimensions de la costa -una mica exagerades- com de l'amplada i fondària del Nil. "Dels rius que han inundat aquests territoris no n'hi ha cap que es pugui comparar amb un dels desguassos del Nil, que en té cinc", escriu l'historiador grec. Una mica més endavant anota els privilegis dels egipcis de comptar amb tanta abundància d'aigua: "No els cal obrir solcs en els camps amb les arades, no els cal cavar la terra ni fer les altres tasques agrícoles que tantes fadigues comporten a la resta dels homes, sinó que, quan el riu creix espontàniament i els rega els camps i després es retira, tothom sembra els seus cultius i hi deixa anar els porcs perquè trepitgin la llavor i així l'enfondeixin".

Després d'esmentar les particularitats matèriques, Heròdot lloa també la particularitat d'alguns costums del poble egipci: "Les dones orinen dretes i els homes a la gatzoneta" i els fills "no tenen l'obligació de mantenir els seus pares si és que es neguen a fer-ho". Ara bé: "Són, de molt, els més religiosos dels homes".

Més continguts de