L'arxiu d'Oriol Maspons es muda al MNAC

Barcelona"Tenia molta por que les meves fotografies acabessin als Encants", assegura l'autor de les instantànies que fixen l'esperit de l'Eivissa dels anys 70, les barraques del Somorrostro o la Gauche Divine barcelonina i que, des d'ara, es preserven en millors condicions.

El passat mes de desembre, Oriol Maspons (Barcelona, 1928) va anunciar que el seu arxiu es quedaria a Catalunya. Patia pel seu futur i per això va decidir cedir en dipòsit per deu anys el seu fons fotogràfic al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La Fundació Elsa Peretti seria la mecenes de l'operació de classificació i inventari del fons.

La por que l'arxiu acabés venent-se als Encants el va fer decidir a donar-lo en dipòsit al MNAC. "Una vegada vaig veure dues fotografies als Encants, les vaig estar estudiant i em vaig adonar que eren de Batlles-Comte, que van ser dels millors fotògrafs de Barcelona", va explicar Oriol Maspons el mateix dia que es feia el trasllat del seu arxiu. En veure que aquell arxiu havia anat a parar als Encants, Maspons va pensar que li podria passar el mateix. "Em va fer tanta pena veure les fotografies de Batlles-Comte allà, venudes a peça... Em va impressionar molt", va assegurar.

El passat 23 de febrer, el fotògraf va veure com els seus desitjos es feien realitat i va supervisar el procés de trasllat de les seves obres des de l'estudi on va fer la carrera professional fins al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Dos especialistes en embalatge, una restauradora i el conservador de fotografia del museu, David Balsells, van ser els encarregats de separar les fotografies en paper dels contactes i els negatius i d'aïllar les instantànies amb fongs. La conservació dels contactes i els negatius es farà en una altra institució que encara està per determinar.

Una de les sorpreses de tota l'operació ha estat la quantitat de material trobat. Segons Balsells, la primera estimació era d'unes 1.500 fotografies, però en fer el buidat del estudi es van trobar més capses de les previstes, per això la quantitat total segurament arribarà a les 5.500 fotografies.

Tot i que les condicions mediambientals de l'estudi no eren "gaire bones", segons Balsells, gràcies a què la majoria d'obres es van conservar dins de les capses, els professionals profetitzaven que en el seu conjunt el fons no estaria "tan malament". Tot i així, algunes imatges es van conservar durant molts anys en llocs amb un grau d'humitat elevat i han requerit un tractament especial per part dels restauradors del MNAC.

Un cop l'arxiu va ser al museu i després que el material passés un període de quarantena, dues documentalistes han estat les encarregades de fer el registre de l'arxiu: una fitxa de dades tècniques (autoria, data, descripció, mesures, etc.) i una fotografia digital de la imatge original deixen testimoni documental de l'arxiu Maspons.

Documentació inèdita

Les fotografies representen més de 30 anys de treball professional de l'estudi Oriol Maspons/Julio Ubiña, per la qual cosa els especialistes ja esperaven trobar documents poc coneguts o inèdits. "Així ha estat", segons Balsells, però encara ara i amb la col·laboració de l'autor, s'està treballant per documentar totes les imatges. Una de les sorpreses confessades per Balsells és la troballa de la maqueta de llibre 'Arquitectura gòtica catalana' realitzat amb Óscar Tusquets i Alexandre Cirici Pellicer.

Ara, però, el procés no es tancarà fins que el mateix Oriol Maspons completi aquesta documentació, un procés que es pot fer gràcies a què el fotògraf ha fet el dipòsit en vida. "Estic molt més tranquil sabent on quedaran les fotos, perquè encara que no se les miri ningú, estan preservades", ha dit el fotògraf.

L'últim pas és la introducció de les imatges en sobres de PH neutre amb una reserva alcalina, per tal d'evitar qualsevol possibilitat de contaminació, i s'han introduït en capses de les mateixes característiques a la reserva, que té una temperatura constant de 17ºC i un 50% d'humitat.

Un cop completat el procés, tot aquest material quedarà inventariat i a disposició dels estudiosos. "Esperem que quan tot l'arxiu estigui definitivament repartit entre dues institucions puguem fer una anàlisi global de l'obra d'Oriol Maspons", ha dit David Balsells.

Una vida dedicada a la fotografia

Oriol Maspons va viure a París del 1955 al 1957 i col·laborà a revistes de renom internacional com Paris Match, Elle i Boccacio. "Tota la vida m'ha agradat treballar d'encàrrec, tot i que allò més desitjable és treballar com el Chema Madoz o la Cristina García Rodero, que han treballat fent el que els dóna la gana, que no tenen cap client que els digui el que vol", va assegurar el fotògraf.

"El més bonic de la fotografia és que et culturitzaves i una cosa impagable és que tractaves amb gent que no pots tractar en cap altre ofici", ha afirmat Maspons. De fet, era amic de Camilo José Cela i de Miguel Delibes, a qui va il·lustrar l'obra La caza de la perdiz roja.

Famoses són també les seves fotografies del Somorrostro, de la Gauche Divine barcelonina i de l'Eivissa dels anys 70. Una Eivissa que va poder retratar gràcies a la seva amistat amb la Guàrdia Civil a qui els deia en castellà: "He venido a esta pintoresca isla a hacer unas fotos artísticas", ha recordat entre rialles el fotògraf.

Però la professió ha canviat, segons Maspons. "Va ser una professió privilegiada, però ara ja no ho és tant", ha afirmat el fotògraf, "ha estat una professió molt agraïda i que ara s'ha acabat, perquè ara ja no toca fer el que vam fer nosaltres", ha sentenciat.

Oriol Maspons ha recordat alguns dels seus companys de professió: Colita, Leopoldo Pomés, Ramon Masats i Xavier Miserachs. "Érem fotògrafs cultes, no em fa vergonya dir-ho, ho érem perquè ens ho havia donat la pràctica de l'ofici", ha explicat.