Publicitat
Publicitat

Pablo d'Ors escriu sobre els últims dies d'una doctora exemplar

Kafka deia que els llibres han de ser un cop de puny a la cara: jo hi afegiria que també poden ser una carícia; el que és important és que interpel·lin el lector, si cal, provocant-lo; per a mi la literatura no és només un entreteniment, els lectors que en llegeixen són els que tenen un interès per conèixer la seva pròpia identitat, encara que sigui a través de la confrontació". Així parla Pablo d'Ors, escriptor, crític literari i sacerdot, i nét d'un dels creadors catalans més controvertits de la primera meitat del segle XX, Eugeni d'Ors (1882-1954).

Deixeble del monjo i teòleg Elmar Salmann, D'Ors es va donar a conèixer l'any 2000 amb Las ideas puras , novel·la que va ser finalista del premi Herralde. Cinc llibres més tard, l'escriptor ha complert la promesa que va fer a la doctora África Sendino: víctima d'un càncer l'any 2008. Sendino li va demanar que en transmetés el llegat a partir dels seus escrits, que D'Ors ha vehiculat a través d'un discurs condensat i reflexiu que va més enllà de l'homenatge i planteja preguntes importants. "Una de les aportacions més significatives d'África Sendino és la constatació que no som individus, sinó humanitat. Aquest és un plantejament gairebé místic, en què el cos biològic es perllonga en el cos social. Quan algú es posa malalt creua a l'altra banda del riu. Ajudar-lo és ajudar-te a tu mateix: algun dia també patiràs i descobriràs la teva pròpia indigència". A més d'una crònica captivadora i una petita col·lecció d'aforismes, Sendino se muere és un brillant exercici d'autoconeixement.

Més continguts de