BarcelonaPantaleó és una de les sorpreses musicals de l’any. La banda liderada per Gerard de Pablo (Sant Cugat del Vallès, 1985) s’estrena amb Reina Victòria (Petits Miracles, 2015), un disc de pop de filiació anglosaxona que conjuga èpica melòdica amb intimitat lírica. De Pablo, que abans havia format el grup The City’s Last Noise, ha necessitat uns anys de desconnexió per tirar endavant “un catàleg de referències biogràfiques” on la llum i la foscor s’enfronten en un combat del qual surt guanyadora la claror de cançons com Yhumi o Moustaki, fins i tot quan parla de pèrdues, com passa a Martí. “Aquesta cançó representa tot allò que hem perdut sense viure-ho, totes aquelles històries que ens agradaria viure i que no viurem perquè no podem. Ser conscient d’això està bé”, diu.
“Vaig tenir aparcada la música durant uns anys. Venia d’una adolescència musical molt intensa, però poc honesta amb mi mateix. La música m’absorbia totalment, fins al punt que desapareixien les vivències personals. Em faltava l’aire. El que necessites construir per explicar no hi era. Va ser la meva escola, però ara, en trobar la maduresa emocional, el fruit és molt més ple i sincer”, explica De Pablo, jardiner de professió. “La jardineria m’ajuda molt a tocar de peus a terra, i també em permet pensar en música sense pressió”, afegeix.
Reina Victòria no existiria sense Terrassa, la ciutat on viu ara el músic, començant pels títols d’algunes cançons. “Terrassa ho ha canviat tot. Jo venia de Sant Cugat, on costa molt que qualsevol iniciativa tiri endavant; hi ha poques sinergies i poc moviment. Vaig viure a Barcelona, però en vaig marxar per qüestions ambientals, gairebé de salut. En canvi, a Terrassa la música és a tot arreu i la gent s’ajuda. Això és molt maco, i d’alguna manera explica la velocitat que ha agafat el projecte Pantaleó. Sense Terrassa no hauria sigut possible muntar la banda i estar gravant el disc amb quatre assajos a la Jazz Cava”, diu De Pablo.
Haruki Murakami i Marc Romera
Lògicament, Terrassa s’escola en l’univers líric d’un disc en què De Pablo reconeix la influència de l’escriptor japonès Haruki Murakami. “La seva desconstrucció literària té molt a veure amb algunes cançons”, reconeix un compositor que també ha trobat la manera d’incorporar altres veus a les seves peces. Per exemple, la del poeta Marc Romera, de qui De Pablo adapta musicalment Verge. “Vaig llegir el poema i em va fascinar. De seguida vaig notar que hi havia una cançó”, recorda el líder de Pantaleó.
