VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA
Cultura 03/12/2011

Paolo Conte, quan el jazz dialoga amb el món

Borja Duñó
2 min
A punt de fer 75 anys, Conte protagonitza xous de dues hores.

PAOLO CONTE L'AUDITORI.

SALA 1 DIJOUS 1

Com era de preveure, el concert de Paolo Conte va acomiadar de manera fantàstica el 43è Festival de Jazz de Barcelona, un certamen que alguns puristes troben massa eclèctic, però amb joies amagades entre l'extensa programació. Conte, des de l'àmbit de la cançó, exemplifica aquesta concepció no exclusiva del jazz, com a música en diàleg amb el món que l'envolta i no com la peça de museu en què alguns la voldrien convertir.

El d'Asti sempre ha mostrat una fascinació genuïna pel jazz i el concert de L'Auditori gairebé es podia llegir en clau d'homenatge al gènere. Tres guitarres rítmiques, amb gran presència sobre l'escenari, recordaven el jazz manouche de Django Reindhardt, mentre que els vents -trompeta amb sordina- emulaven més les orquestres dels anys 30. De fet, l'orchestrina que portava Conte va ser un dels grans al·licients de la nit. Els deu magnífics intèrprets, al servei d'uns arranjaments imponents, van pintar les cançons amb una esplèndida riquesa tímbrica.

A punt de fer 75 anys, l'avvocato conserva forces suficients per afrontar un espectacle de dues hores, tot i que amb un intermedi no anunciat. Van sonar clàssics com Wanda stai seria con la faccia, ma però..., Alle prese con una verde milonga, Sotto le stelle del jazz, Gli impermeabili i Via con me, la majoria incloses en l'antologia Gong-Oh (2011). Les dues últimes van marcar una línia final ascendent que va tenir un dels grans moments amb Diavolo rosso, en què l'orquestra va mostrar tota la intensitat.

Generós amb els músics

Conte va manar des del piano, però també va regalar breus bufades de kazoo i fins i tot va tocar la marimba. De la seva veu rogallosa ja s'ha dit gairebé tot, és una veu que fa pensar en Tom Waits i en Leonard Cohen, i que denota un inabastable món interior. Generós amb els músics, Conte va voler acabar el concert amb el tema L'orchestrina, abans d'oferir Sijmadicandhapajiee com a concís bis.

stats