Publicitat
Publicitat

Memòria Històrica

La Comissió de la Dignitat denuncia per enèsima vegada que hi ha 'papers' que continuen a Salamanca

Josep Cruanyes assegura que el govern incompleix la llei i anuncia una campanya per recuperar els monuments mutilats pel franquisme

La Comissió de la Dignitat porta una dècada batallant pel retorn dels 'papers' de Salamanca i no pensa tirar la tovallola. El 5 de juliol de 1939 sortien de Barcelona els tres darrers vagons amb els documents confiscats, "i encara estem esperant el darrer vagó de tornada", assegura el portaveu de la Comissió, Josep Cruanyes. El passat abril el ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, va assegurar que tots els papers de Salamanca tornarien a Catalunya abans del 30 de juny. El compromís, però, no s'ha complert i la sensació de déjà vués és poderosa.

"En els darrers dies del 2011, el senyor Ramón Jaurégui –el ministre de la presidència durant el govern socialista– des de la Moncloa va aturar la transferència de més de dos centenars de caixes preparades per a ser transferides que tenia preparada la ministra de cultura Ángeles González–Sinde, tal com s'havia compromès a fer el juliol anterior. Aquell transport que tenia fins i tot contractada l'empresa que l'havia de fer encara no s'ha fet", assegura Cruanyes. Amb aquest nou retard, el govern espanyol "incompleix la llei", denuncia el portaveu de la Comissió de la Dignitat. L'argument que esgrimeix el govern espanyol és que s'ha de ser "rigorós" amb la digitalització dels documents, però en opinió de Cruanyes simplement es tracta de "menyspreu, el govern no li ve de gust fer aquesta feina i ho fa tan lentament com pot". La documentació pendent són 200 lligalls de documents particulars, de sindicats i de la Generalitat. Per exemple, hi ha la correspondència entre el conseller de cultura de la Generalitat, Antoni Maria Sbert, i el darrer president del Parlament de Catalunya abans del final de la guerra civil, Josep Irla.

Cruanyes també reclama la documentació de deu ajuntaments catalans que encara són a Salamanca i que el govern espanyol no vol tornar perquè considera que no formen part de la llei de memòria històrica. Es tracta de documentació dels consistoris de Barcelona, Gandesa, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls i Vic. Hi ha des de documentació d'obres, fins a plànols de refugis, passant per l'acte en què l'Ajuntament de Moià va proclamar la República. Segons Cruanyes, aquests documents també van ser espoliats i per tant han de tornar als seus legítims propietaris: "No hi ha constància de cap acte administratiu que determini la possessió per part de la legitimació de l'Estat, suposem que la requisa per la força i contra la voluntat dels ajuntaments no es considera un acte administratiu legítim". Els deu ajuntaments s'han unit a la petició de la Comissió perquè se'ls torni la documentació.

La Comissió de la Dignitat també ha iniciat una campanya per recuperar monuments que van ser mutilats el 1939 per motius polítics. Es tracta del monument a Frederic Mistral de Montjuïc, el bust a Guillem Graells i Moles, el monument a la República Catalana i el monument a Pi i Margall. L'ajuntament de Barcelona ha donat el vist-i-plau a la iniciativa i, segons Cruanyes, els monuments es restauraran al llarg de l'any vinent.

Més continguts de