Parlant dels diners i de la banca al Teatre Lliure
Crític De TeatreDe vegades el teatre és un mirall més o menys deformat de la realitat. Un mirall per reflexionar sobre la condició humana i sobre les relacions socials. I el projecte Tot pels diners, del Teatre Lliure, incideix directament en un tema cabdal de la nostra societat -una societat on tant tens, tant vals, com deien els Ska-P-. Més enllà del resultat artístic de la trilogia covada per gent jove que comença a rodar aquesta setmana i que s’allargarà fins al mes de juny, hem de reconèixer que el projecte il·lumina perfectament el que ha de ser la tasca d’un teatre públic i el seu compromís amb la societat, en un moment en què el poder del diner condiciona la vida dels individus de forma absoluta i total en el pitjor sentit de la paraula.
La banda inhumana. Si bé aquesta trilogia tractarà el tema des d’una òptica més íntima, de ciutadans de carrer, el Lliure té l’encert de completar la mirada amb una opereta de plena actualitat però desconeguda per al gran públic, ja que no s’ha vist entre nosaltres, el Frank V del suís (quina ironia!) Friedrich Dürrenmatt. Frank V és una sàtira sobre la banca que retrata allò que no es veu ni s’explica mai dels qui maneguen amb absoluta iniquitat el sistema bancari internacional amb l’únic horitzó d’augmentar sempre i al màxim els beneficis. La trilogia i Frank V componen un retrat d’una societat que ha avançat molt en temes com la medicina o la tecnologia però que ha sigut i és incapaç de resoldre el problema de la desigualtat, la pobresa i la misèria d’un bona part dels éssers humans. Res no canviarà per més obres de teatre que es facin, però quan el teatre esdevé un aliment per revelar el que potser intuïm però no se’n parla, per nodrir l’ànima dels ciutadans i donar-los força moral, és quan es concreten els intangibles de la cultura. Estic ansiós per viure aquestes experiències teatrals.
La paradoxa. I seguint amb els diners, dues paraules arran del nou sistema de subvencions per a les arts escèniques que ha divulgat la conselleria de Cultura amb la publicació d’un augment de les quantitats globals i del nombre de perceptors. Segons les xifres del departament, el Teatre Lliure, en un moment en què augmenta el públic i els recursos propis i exhibeix una magnífica programació, perd un 10,10% del suport econòmic de la Generalitat per al seu funcionament respecte al 2013. Per què?
