Passeig pel TNT fent soroll amb la guitarra

TerrassaSaps tocar la guitarra elèctrica? No? Tant se val, perquè a l’espectacle de Semolina Tomic, Anarchy, una estrident reivindicació de l’anarquisme, el punk i el hardcore estrenat al TNT, podràs fer el soroll que vulguis des de la teva butaca. ¿I si n’hi ha vint, de guitarres? Imagineu-vos el guirigall. Aquestes coses passen en festivals escènics tan poc convencionals com el de Terrassa, que convoca obres dels nous paradigmes teatrals on l’espectador sol formar part d’un relat que, tot sovint, ell mateix ha d’elaborar.

A Plácido Mo, quatre rodamons que sobreviuen a Terrassa ens expliquen la seva quotidianitat i els escoltem amb uns auriculars mentre caminem pels carrers, places i parcs on busquen cada dia un bar per orinar, un CAP per refugiar-se del fred o un matalàs sota el pont per somiar. La quotidianitat de la bella ciutat mexicana de Veracruz de Lagartijas Tiradas al Sol és el dolorós retrat d’una jalapeña que es juga la vida, i no és literatura, en una mena de conferència on exposa les connivències històriques i actuals, amb noms i cognoms, dels polítics amb la violència en un país on qüestionar el poder es paga amb la vida.

També trobem la quotidianitat amb humor d’un grup d’alumnes d’una escola d’anglès en el nou espectacle de la companyia Atresbandes, All in, al qual li falta una sacsejada d’idees. Però la quotidianitat més divertida és la del Serge, en el seu petit apartament gris i quasi sense mobles en un espectacle de Philippe Quesne, director del Centre Dramàtic de Nanterre-Amandiers. El Serge, un home solitari, metòdic, peculiar, amb cert aire de Monsieur Hulot, ofereix cada diumenge a les sis de la tarda als veïns representacions d’obres d’entre un i tres minuts. I els veïns, de Terrassa mateix, vénen, miren, escolten i es prenen una copa de vi o una taronjada amb l’amfitrió amb la més absoluta normalitat.

L’espectacle L’efett de Serge és una mena d’oda irònica a la insubstancialitat de la vida de l’home corrent i fins i tot de la vacuïtat dels creadors. Desprèn, no obstant això, una notable tendresa per l’ésser humà i exhibeix un excel·lent domini del tempo teatral i un seguit de sorpreses tan senzilles com eficaces. Tot un descobriment.