“Pau Casals avui estaria horroritzat amb el tracte d’Europa als refugiats”
BarcelonaMarta Casals Istomin, vídua de Pau Casals i artífex que es mantingui viu el seu llegat i la seva memòria, creu que el músic, que tant va fer pels refugiats catalans i espanyols de la Guerra Civil, avui “estaria horroritzat amb el tracte que Europa dóna als refugiats”. Ho va dir ahir a Barcelona en el marc de la presentació del nou impuls a la Beca Pau Casals, que s’internacionalitza i augmenta la dotació -de 12.000 a 18.000 euros-, i del concert benèfic celebrat anit al Saló del Tinell en col·laboració amb l’ACNUR a benefici dels refugiats sirians.
Casals Istomin, a les portes de complir 80 anys i recentment guardonada com a Living Legend de la Biblioteca dels Congrés dels EUA, mostra la mateixa determinació ètica que va convertir el genial violoncel·lista en un referent mundial del pacifisme i la llibertat. “La seva visió política era moral: democràcia, benestar, respecte, justícia, pau... i que ningú no patís fam”, recorda la vídua, que fa memòria dels primers no categòrics del mestre: a la Rússia d’Stalin, a l’Espanya de Franco i a l’Alemanya de Hitler, abans fins i tot de la guerra. “Tenia molts amics jueus músics i ben aviat va ser conscient del drama que patien”.
Un museu per descobrir
La Fundació Pau Casals, de la qual ara és vicepresidenta, manté una àmplia activitat mundial, especialment als EUA, Puerto Rico i Catalunya, on la Casa-Museu del Vendrell concentra l’esperit del mestre. “Demano a tots els catalans que visitin el museu; conec molta gent que n’ha sortit trastocada, plorant”, diu Casals Istomin. Entre visitants i participants en activitats, l’any passat hi van passar només 30.000 persones. “A Catalunya hi ha 400 carrers i places que porten el nom de Casals, però què sap realment la gent del mestre? Per què no el tenim com a referent?”, es pregunten els responsables de la fundació.
