Publicitat
Publicitat

EL SECRET DE...

Paul Auster

Faci el que faci, Paul Auster és venerat a Barcelona. El seu Diari d'hivern és al capdavant de les llistes de llibres més venuts, com és habitual cada vegada que publica un llibre. El que és menys conegut per al gran públic és que Auster té una vessant com a poeta, i que durant la dècada dels 70 va ser crític de poesia del The New York Review of Books . Va ser amb una de les crítiques que hi va escriure que va protagonitzar un conflicte literari avui oblidat que en el seu moment va causar un petit terrabastall: l'article el va enfrontar amb la cèlebre poeta Laura Riding Jackson, dona de Robert Graves, matrimoni que va projectar Deià al món.

Graves i Riding es van traslladar a viure a Mallorca per consell de Gertrude Stein. Allà hi havien de trobar la pau necessària per crear després d'uns anys convulsos en els quals fins i tot hi va haver un intent de suïcidi de Riding. El matrimoni va viure a Deià des del 1929 i fins a l'esclat de la Guerra Civil (Graves hi va tornar més tard, on es va establir de manera intermitent fins a la seva mort). Després de dècades de silenci creatiu, Riding va publicar als inicis dels setanta dos nous reculls de poemes. Auster va ser l'encarregat el 1975 de fer-ne la recensió per a The New York Review of Books i a Riding no li va agradar gens el que va escriure Auster. En una carta de rèplica, Riding l'acusava d'analitzar la seva obra "amb consideracions subjectives i insubstancials", de presentar la seva biografia de "manera pobra" i de mostrar uns coneixements acadèmics "superficials". L'article d'Auster aprova els poemes de Riding i en cap cas és irrespectuós. Però a Riding, pel que apunta a la seva rèplica, la va molestar que no en fes un panegíric. La resposta d'Auster va ser concisa i brillant, en cap moment atemorit per contradir un tòtem de la literatura: "El to que la senyora Jackson utilitza a la seva carta és el mateix to d'autoconsideració que trobo tan desagradable en els seus escrits, i de la mateixa manera que el meu article no era condescendent amb els seus mèrits, ara tampoc seré condescendent i no respondré als seus atacs personals".

Més continguts de