FESTIVAL TEMPORADA ALTA
Cultura 20/11/2011

Peeping Tom: un malson per llogar

Juan Carlos Olivares
1 min
'A louer' submergeix l'espectador en l'ambient d'un malson amb les seves pròpies lleis.

PEEPING TOM: 'A LOUER'

TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA 18 DE NOVEMBRE

Anar al teatre ja vol dir signar un contracte i acceptar una altra realitat durant un temps limitat. Anar a un espectacle de la companyia belga Peeping Tom és rubricar una clàusula que implica endinsar-se voluntàriament en un malson. La mateixa relació contractual que s'estableix amb una pel·lícula de David Lynch, un univers estètic explícit en A louer, una dimensió desconeguda que durant una nit es va obrir en el festival Temporada Alta.

En qualsevol moment pot aparèixer el nan que exerceix de mestre de cerimònies als cabarets onírics de Lynch. No va venir. En canvi, van sorgir d'entre infinits cortinatges vermells un grup d'éssers que podrien ser els supervivents d'un País de les Meravelles per a adults, amb Alícia convertida en una figura andrògina i el conill en un estrany majordom, i el seu doble amb problemes per adequar el cos en el temps i en l'espai. La Reina de Cors és una mezzosoprano que esgota les restes del seu divisme entre l'odi del seu espòs i fill i una estranya cort d'admiradors que en qualsevol moment es comporten com a bestioles menyspreables.

A louerés teatre i dansa, però sobretot un somni amb les seves pròpies lleis, amb cossos que semblen enfonsar-se en terres que es fonen, extremitats que perden la lògica de l'equilibri entre contorsions grotesques i moviments congelats. Personatges enfrontats al seu propi jo envellit, convertits en bèsties, hipnotitzats per ordres simples o aterrits per amenaces desconegudes. Amos d'un espai que és un escenari sense privacitat, amb aplaudiments muts i mobles amb vida pròpia. Res comença o acaba. Les accions queden en suspens, com l'emoció de l'espectador.

stats