Lloc.Per escriure la tercera pel·lícula com a director, el francès Guillaume Canet ha fullejat el llibre de receptes de la comèdia de manual. Algunes pel·lícules com El declivi de l'imperi americà o Els amics de Peter van intentar donar-nos, al seu dia, les claus per comprendre el misteriós comportament d'una generació que vivia sota la pena inestable de la tolerància i la revolució sexual. La llibertat no sempre és fàcil d'empassar i aquestes pel·lícules regalen consells per fer baixar la crisi sense pagar gaires consultes de divan.
Els personatges del Pequeñas mentiras sin importancia van passant-se tòpics d'un costat a l'altre de la taula. N'hi ha un de cada casa: una hippie ètnica i promíscua, un pare de família amb tendències homosexuals, un amfitrió obessionat amb l'ordre, un cocaïnòman i un llarg etcètera de caricatures. Canet dóna veu a tots els interrogants que poden assetjar l'individu. I ho fa passant comèdia i tragèdia per la liquadora, com ens va ensenyar Mike Newell l'any 1994 a Quatre bodes i un funeral , un títol amb guió de Richard Curtis assaonat amb les mateixes espècies que nodreixen el film de Canet. La gran diferència és que Pequeñas mentiras sin importancia arriba gairebé vint anys més tard.
