Publicitat
Publicitat

Pere Antoni Pons tanca la temporada de Time Out En Viu

Com cada mes, la cita és al fons de la botiga, just darrere dels llibres d'autoajuda. Potser és per això que les converses que Jordi Nopca manté amb els seus convidats s'han convertit en la millor alternativa a la filosofia new age -segur que des que va començar el cicle Time Out En Viu fins ara, Rhonda Byrne ha perdut més d'un adepte-. Ara els feligresos de les trobades patiran síndrome d'abstinència com a mínim fins al mes de setembre. "No és que no m'agradi ser aquí amb vosaltres, però és que fa tanta calor que anem xopant els llibres cada cop que girem full", diu Nopca, implorant unes vacances. L'escriptor mallorquí Pere Antoni Pons, que seu al seu costat, somriu.

Un any enrere, Pons ens va sorprendre amb la seva primera novel·la, La felicitat dels dies tristos , i poc abans de Sant Jordi ja en disparava una segona, Tots els dimonis són aquí , que va arribar a les llibreries de la mà de l'editorial Empúries. Però abans de dedicar-se a la prosa ja s'havia prodigat en l'art del vers amb un grapadet de poemaris. "Escriure és un ofici -diu el convidat-. Jo em sento més proper a un teixidor o a un mecànic que no pas a un artista. Com tot aprenent, vaig creixent a mesura que practico".

És una conversa entre vells amics. Ja fa dos o tres anys que Nopca i Pons es van conèixer, en un acte a Caldes d'Estrac arran de la publicació de l'antologia de poesia Pedra foguera . Sembla que aquell dia van parlar del filòleg jueu Victor Klemperer, segurament amb la passió amb què ara esmenten Balzac, Faulkner o Twin Peaks . I el públic, que ja és de la família -fins i tot hi ha una mare donant el pit al fill- disfruta del sainet.

Més continguts de