Pere Joan Ventura posa en imatges la rebel·lió ciutadana

Barcelona“És una combinació exòtica”, admet Pere Joan Ventura sobre els dos productors del seu documental No estem sols, estrenat ahir. L’un és el popular el Gran Wyoming, presentador d’ El intermedio, i l’altre és Pere Portabella, gran referent de l’avantguarda cinematogràfica catalana i espanyola. Ventura havia treballat amb Portabella com a ajudant de càmera als 70 ( Vampir Cuadecuc, El sopar, etc.) i amb el Gran Wyoming havia fet documentals com Hay motivo. Tots dos van sumar-se ràpidament a la proposta de capturar l’ebullició de moviments socials sorgits arran del 15-M. “Vaig veure que s’estava vivint un moment excepcional i que calia reflectir d’alguna manera la seva globalitat i transversalitat”, assegura el documentalista, guanyador del Goya del 2003 per El efecto Iguazú.

Rodada al llarg del 2014 i presentada al Festival de Sant Sebastià, No estem sols vol deixar testimoni de la reacció d’un poble castigat per la crisi que s’empodera i reclama els seus drets. Al documental hi apareixen puntualment intel·lectuals com l’historiador Josep Fontana i actors com Juan Diego Botto, però els seus grans protagonistes són els col·lectius socials: la plataforma Salvem el Cabanyal, La Solfónica, els Iaioflautes de Barcelona, la Corrala la Utopía, la PAH, els treballadors en lluita de Panrico i Coca-Cola i un llarg etcètera. “Es tracta d’una representació transversal en què no hi ha polítics, perquè el focus està en persones anònimes i en les marees i concentracions no convocades per partits. El subjecte polític és la gent”, subratlla Portabella. “L’activisme és ara cosa de gent comuna, no guerrillers ni terroristes, i la llavor de tot això és el 15-M -afegeix Ventura-. Tothom deia que havia sigut una flamarada i prou, però fent el documental hem descobert que va ser una inspiració per a molta gent”.

El procés, una altra pel·lícula

No estem sols obvia el procés sobiranista català per concentrar-se en moviments concrets en defensa de la sanitat pública o contra la llei de l’avortament de Gallardón. “El procés mereix una altra pel·lícula”, justifica Ventura, i apunta que arribarà aviat de la mà de Portabella. “Es dirà El nou rapte d’Europa: Informe general 2 -informa l’incombustible cineasta de 88 anys, el més veterà en actiu a l’Estat, que també acaba de produir un documental sobre els canvis climàtics i la crisi energètica, E la nave va.

A No estem sols hi ha molta indignació, però també música i alegria. Els manifestants tradicionals es barregen amb orquestres simfòniques i grups de dansa i de teatre. “A Sant Sebastià van dir que era un musical i hi estic d’acord”, celebra Portabella. Els nous moviments socials han convertit la música i el ball en armes: cançons de protesta que interrompen el debat al Parlament andalús, números de dansa executats a bancs... “L’estètica dels moviments socials irromp en els escenaris del poder per profanar la seva retòrica”, assenyala Portabella. “És com la seqüència del sopar de Viridiana -apunta Wyoming-. La força de l’escena és que té lloc a la casa de l’amo, profanada pels servents. Si no, seria una escena qualsevol”. Portabella, productor de Viridiana i No estem sols, somriu satisfet davant la idea. El cercle s’ha tancat.