Cultura 24/10/2011

Una àmplia retrospectiva repassa a La Pedrera els últims 20 anys de Perejaume

L'exposició, titulada, 'Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova!' està composta per prop de 200 obres, un vuitanta per cent de les quals són inèdites.

Efe
2 min
Perejaume converteix la cultura en natura

BarcelonaL'artista Perejaume revisa la seva dilatada trajectòria creativa en una àmplia exposició retrospectiva amb unes 200 obres, en què estableix un diàleg amb Gaudí i l'edifici modernista de La Pedrera. Darerra l'estrafolari títol Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova!, l'exposició gravita sobre la idea de l'excés, en un context en què el progrés incrementa la velocitat fins al punt que "el món sencer s'ha fet massa visible". En aquesta tessitura, al·ludeix Perejaume, "tot s'ha convertit en una espècie d'exposició permanent i la pròpia cultura creix, es sobreescriu i s'acumula sense parar, condemnada a convertir-se en una narració infinita". Per a l'artista, les dues formes d'excés obliguen a una resposta, "apel·lant a la necessitat d'ocultar-se i de callar".

Metàfora d'aquest excés és Obra en préstec: El 1993, Perejaume va demanar una pedra calcària de la pedrera de Somerset per exhibir-la 'en préstec' durant el període d'exposició de la seva obra al centre Arnolfini de Bristol, i ara, una altra pedra de la mateixa procedència i d'iguals característiques és a La Pedrera per a aquesta exposició, abans de tornar al seu lloc d'origen.

L'exposició, que s'exhibirà a La Pedrera a partir de demà i fins al 12 de febrer, ha estat comissariada per Martí Peran, qui no ha volgut fer una retrospectiva convencional ni una exposició més, sinó reflexionar sobre la funció, els límits i el destí de l'art davant l'excés, l'acumulació i el vagabundeig de tantes obres. No és casual que el propi artista, des de principis dels anys 90, no ha deixat de repetir la necessitat de "despintar, de desfer, de desdibuixar i de restituir les paraules i les imatges al seu lloc d'origen, per rehabilitar la nostra relació amb el món".

El recorregut expositiu permet comprovar que Perejaume, un dels artistes catalans de més relleu en el panorama contemporani, és un artista difícil de classificar, segons el comissari, per la seva experimentació constant amb gairebé tots els recursos expressius: pintura, escultura, dibuix, text, accions, fotografia i vídeo. La seva feina, tant visual com escrita, se centra en la reflexió sobre els límits difusos entre la naturalesa i l'art, entre el que és real i el que és imaginari. L'encert del títol és, segons reconeix el propi Perejaume, "el no saber si ho dic jo o m'ho diu un altre" i aquest "contrasentit barroc" té com a finalitat, afegeix, "trencar amb certa jerarquia institucional".

A La Pedrera, l'exposició s'inicia amb una sèrie de treballs en pedra i de pedra que, d'acord amb Gaudí i Jujol, suggereixen que potser no cal fer res diferent.

A continuació, un recorregut per diversos gabinets atestats d'obres expliquen fins a quin extrem està la Terra coberta de pintura i, en conseqüència, "que pictòrica és la partitura del món", subratlla Peran. Una col·lecció d'exvots i una columna gaudiniana recoberta amb suro, un material utilitzat recurrentment per Perejaume, condueixen el visitant a l'obra "Dibuixar amb el Pirineu" en un dels murs de La Pedrera. A l'última sala, avantsala de l'última peça, una maqueta gegant amb un llarg braç de fusta sosté en un dels seus extrems una bola terràqüia sobre la qual es llegeix: "Per no tocar el món".

stats