La Perla 29 renovarà el seu idili amb Wajdi Mouawad i Clara Segura
BarcelonaSi hi ha una cosa que se li pot reconèixer al director de La Perla 29, Oriol Broggi, és que és transparent. Explica èxits -sovint- i fracassos -quan toca-. I abans de la presentació dels títols que conformaran la temporada que ve a la Biblioteca de Catalunya reconeix que aquest 2015-16 han tingut “ensopegades de públic”. “Ens hem arriscat molt, capgirant el nostre llenguatge i desempallegant-nos de l’obligació de triomfar”, diu per justificar la seva “petita revolució interna”.
La Perla ha aparcat els grans textos del teatre de repertori amb els quals s’havien guanyat una estètica i un públic propis i ha presentat muntatges com Al nostre gust, Els cors purs i Caïm i Abel. I sort n’ha tingut de la resposta efusiva a Dansa d’agost. “Sentim que hem fet un pas al buit”, diu Broggi, que s’ho mira des del cantó positiu: “Ens faltava això per créixer. Ens faltava ser lliures del nostre propi llenguatge”. També per això apunta que ha intentat obrir nous cercles concèntrics al voltant del nucli dur de l’empresa, associant-se amb altres personalitats, actors amb caràcter i directors amb energia. “Hi ha alguna cosa de canvi de cicle. Hi ha moments difícils en què et preguntes si allò que tenies per dir s’ha esgotat o ja ha sortit del tot”, admet Broggi.
Amb aquest aprenentatge i “intacta la il·lusió”, el director s’ha plantejat una nova temporada que torna als fonaments: teatre de repertori, Wajdi Mouawad -l’autor del seu gran èxit, Incendis - i Clara Segura, una actriu imbatible que, a més d’interpretar recentment Incendis, Una giornata particolare o 28 i mig, ja va protagonitzaz aquella fundacional Antígona fa 10 anys a la Biblioteca de Catalunya.
‘Boscos’ tanca la tetralogia
La temporada s’obrirà a l’octubre amb la repesca de l’espectacle de gest Trau, de Guillem Albà, i el recital de poemes, textos i cançons de Leonard Cohen Tothom ho sap. Al llarg de l’any es podran veure dues peces de Wajdi Mouawad: el monòleg Un obús al cor, que interpretarà Ernest Villegas, i Boscos, la quarta obra de la tetralogia La sang de les promeses,que el públic català haurà vist de cap a peus. Aquesta peça és encara “més complicada i complexa que Incendis -diu la traductora i actriu Cristina Genebat- perquè parla d’Europa des de finals del segle XIX i fins avui, passant per moltes guerres”. “Els espectadors es capbussen en les misèries del nostre món. És dur i llarg”, avisa Broggi.
Les altres dues grans produccions de l’any seran clàssics. Pau Carrió -artífex d’adaptacions d’èxit recents com Hamlet i Victòria d’Enric V - dirigirà L’hostalera de Carlo Goldoni amb un repartiment encapçalat per Laura Aubert i amb David Verdaguer, Jordi Oriol i Alba Pujol, entre d’altres. I Bodas de sangre, de Federico García Lorca, tancarà la temporada 2017. Broggi proposarà que els actors s’intercanviïn els papers per donar tot el protagonisme a la poesia, que deixarà a mans de Clara Segura, Pablo Derqui, Nora Navas, Pau Roca, Montse Vellvehí i un cavall.
Un altre any de “cultura en majúscules escrita en minúscules”, diu Broggi, que defineix el seu model a partir de tres punts: vocació pública-empresa privada-treball col·lectiu. “Voldríem ser més grans -afirma-, però tot el que hem fet ho hem fet sols, amb orgull i molt d’esforç. Ningú no ens ha regalat gaire res”.
