Personatges a l'ombra de la història
La novel·la històrica amb personatges i decorats locals té un públic que creix dia a dia. La ficció dóna veu i sentiments als vençuts, als perseguits, a les dones i als que viuen en cel·les.
BARCELONA"Vivim un boom de la novel·la històrica, el nostre lector ens ho demana, sobretot vol història i autors catalans, perquè quan hem intentat portar autors estrangers no ha funcionat tan bé", assegura Berta Bruna, editora de Columna. És, però, unboom diferent al de la Transició, quan el que més es venia eren els grans episodis èpics: "Ara el lector vol descobrir nous personatges i noves històries", afegeix Bruna. "Abans en la novel·la històrica hi havia una certa dosi de didactisme i moralisme", opina Josep Lluch, editor de Proa. "Un gran símptoma de normalitat és que ara parlem d'episodis laterals, humanitzem els personatges i relativitzem la història", afegeix. L'últim èxit editorial de novel·la històrica ha estat Victus d'Albert Sánchez Piñol, amb un protagonista, Martí Zuviría, amb molts clarobscurs. "No interessen tant els grans fets, l'aventura èpica, sinó què senten els personatges", explica Lluch. Amb la ficció el narrador no s'ha de cenyir a una veritat nua, pot moure la càmera i traslladar-se d'una gran batalla a una alcova o a un racó fosc i escoltar una conversa a cau d'orella.
Mullers i amants
Silenciades per la història oficial, la ficció les ha tret de l'alcova
Qui millor per explicar la història que el que coneix tots els secrets que es confessen entre coixins? Les amants i mullers han tingut un paper preponderant en algunes de les últimes novel·les històriques que s'han publicat. En molts casos, els novel·listes han aprofitat els seus llibres per reivindicar el protagonisme de reis i comtesses silenciades. La protagonista d' Intrigues de Palau (Columna) de Maria Carme Roca és la polèmica Violant de Bar, la reina vídua de Joan I. A la novel·la de Roca hi ha poques escenes de batalla i hi abunden les aliances, conxorxes palauenques i intrigues. Aurembiaix, filla del comte d'Urgell, és la protagonista de L'amor secret del rei en Jaume (Proa) d'Assumpció Cantalozella. L'escriptora va seguint la seva heroïna entre passions, venjances, intrigues successòries i, fins i tot, crims d'estat. És una altra manera d'acostar-se a la figura de Jaume I.
Els monjos
Els enigmes de Montserrat, Sant Benet i Sant Pere de Rodes
L'escriptor i periodista Martí Gironell va convertir la vida d'un monjo de Montserrat en un èxit de vendes a L'arqueòleg (Proa). El monjo en qüestió, Bonaventura Ubach, no era gaire convencional. Intrèpid, curiós i obstinat, va recórrer el Pròxim Orient buscant els escenaris de la Bíblia. Gironell està a punt de publicar L'últim abat . Per inspirar-se ha viscut en una cel·la del monestir de Sant Benet durant un any. Rere els murs (Columna) de Núria Esponellà també ha seduït els lectors i ja va per la quarta edició. L'escriptora desvela com es va construir el monestir de Sant Pere de Rodes i com era la vida a l'Empordà del segle XII a través d'un servent del monestir turmentat pels seus fantasmes.
Els vençuts
Cristians captius i jueus perseguits a Mallorca
Els herois de la nit (Proa) de Josep Maria Quintana va ser un èxit editorial. Quintana narra el setge i l'assalt que el 1558 va patir Ciutadella de Menorca. El protagonista Arnau Vidal està inspirat en un personatge històric, rescatador d'esclaus. A través d'ell, la novel·la mostra l'abisme cultural entre la Turquia de Solimà el Magnífic i l'Espanya de Felip II, i la corrupció que hi havia prop del poder. Carme Riera i Alfred Bosch s'han interessat per les històries de perdedors silenciats. Riera va descriure la persecució de xuetes a Dins el darrer blau i Cap al cel obert (Destino). Bosch, a l' Atles furtiu (Columna), posa com a decorat els avalots antijueus del 1391.
Bruixes i remeieres
Víctimes del fanatisme i muses dels escriptors
Les bruixes i remeieres no només estan a l'ombra de la història: són antiheroïnes. Una bruixa de pedra va inspirar el periodista, polític i escriptor Miquel Fañanàs, l'últim guanyador del premi Nèstor Luján. Mercè Foradada a Bruixes (Cossetània) parla d'una bruixa del Montseny en temps difícils, al segle XVII, quan moltes van acabar a la forca. Elisenda Albertí ha rescatat guaridores i moltes altres dones excepcionals a Catalanes medievals (Albertí). Procés a Anna Boixadors (Cruïlla) d'Agustí Alcoberro és una novel·la de misteri amb un decorat real. El gran bestseller antibruixes continua sent des de fa segles Malleus maleficarum , dels inquisidors Kramer i Sprengler (34 edicions i 50.000 exemplars!).
