Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Personatges secundaris, o no, del món del teatre

Qui és qui al comitè de selecció del nou director del TNC. Els membres del comitè que triarà qui substituirà el juny del 2013 Sergi Belbel al Teatre Nacional han estat escollits buscant un ventall de perfils. Hi ha Belbel i el seu amic i antic director del TNC (actualment al Teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà) Domènec Reixach; un actor i exdirector del Teatre Lliure, Lluís Homar; el prestigiós crític de teatre de la ciutat Joan Anton Benach, i Victòria Quintana i Trias. ¿Que qui és la senyora Quintana? Des del TNC diuen que representa el públic, una espectadora qualificada que és vocal de la junta directiva del Concurs Maria Canals i que, a més, és la dona del president del Banc de Sabadell, Josep Oliu (l'entitat bancària que patrocina el concurs musical i de la qual és consellera Sol Daurella, presidenta del consell d'administració del TNC).

Per amor al teatre. La Marcela és una bona directora. Ja ha dirigit amb gran èxit de públic i crítica, però en espais reduïts. Ara prepara un altre muntatge. Sense ni un euro, com tanta altra gent. Era necessari trobar una actriu, de manera que va convocar un càsting. L'avís era clar: assajar sense cobrar i després ja ho veurem. S'hi van presentar una dotzena d'aspirants i s'hi van passar ben bé una tarda fent el que la Marcela els demanava. I en va escollir una. Ara preparen l'espectacle i l'estrenaran, si troben sala que les aculli. Això passava fa anys, quan tot es feia per voluntarisme. I torna a passar entre els que no renuncien a crear.

Els actors no es jubilen. En tot cas, els jubilen. Malament, gairebé sempre. L'humorista Godoy celebra els cinquanta anys damunt dels escenaris amb Verás que todo es mentira al Capitol 2. Godoy té una història llarga i carregada d'anècdotes perquè no sempre es va dedicar, com des de fa 20 anys, al monòleg intel·ligent. De fet, recorda quan treballava els cabarets. Recorda que havia fet un número d'estriptis amb la seva dona. Ella es quedava despullada. Ell, amb calçotets. Té 70 anys i ganes de seguir explicant històries. El metge li diu: " Godoy, usted bebe mucho para su edad ". I respon: " Yo bebo para mi, ¡no te jode! " (del llibre Un tranvía llamado Godoy ).

Més continguts de