Publicitat
Publicitat

El Petit de Cal Eril, folk-pop tel·lúric

El guissonenc Joan Pons, ànima d'El Petit de Cal Eril, en els últims anys ha bastit una discografia on sovintegen les adaptacions de cançons populars catalanes sota una òptica psicodèlica. A ...i les sargantanes al sol (2009), curiosament refeia el mateix tema que ha agafat Xavier Baró en el seu últim disc, A la plaça fan ballades , que ell reconverteix en La Caterineta per la Mercè. La Caterineta també hi mor a garrotades, però amb ritmes molt més optimistes. "Un amic va gravar la seva àvia amb el mòbil cantant la cançó i me la va posar a l'ascensor", riu Pons. "Se'm va quedar gravada". Poc després, la seva àvia li va descobrir que a ell mateix li cantava aquesta mena de cançons de petit. El seu acostament a la tradició, a més de pel subconscient infantil, ve perquè se sent "sempre molt obsessionat amb el vessant tragicòmic de la cançó popular catalana".

Però nega que vulgui recuperar-la."Només me n'he aprofitat -diu-. No perquè m'interessi fer un recordatori de la cançó, sinó perquè encaixa amb el que faig". Sobre la forta empremta que el cançoner ha deixat en ell i en els seus companys de generació, no en té cap explicació: "És com el surrealisme. Per què ha calat tan fort en l'art català? Suposo que els corrents energètics que passen per sota la terra fan que la gent estigui així de capgirada".

Més continguts de