Cultura 28/03/2012

Petita faula conjugal

Pere Antoni Pons
2 min

Després de passar la vetllada a l'òpera, els Ransome tornen a la seva "casa de classe mitjana ben equipada" i descobreixen que els hi han buidat. Els lladres -o qui sigui- s'ho han emportat absolutament tot: els mobles, el televisor, el telèfon... No han deixat ni el paper higiènic del lavabo. Inevitablement, la nova situació trastoca per complet la seva rutina i, de manera gradual però inajornable, els imposa un replantejament dels hàbits que han sostingut durant trenta-dos anys el seu matrimoni gris i distant.

Prenent aquest punt de partida argumental, el novel·lista, dramaturg, guionista i actor Alan Bennett, autor de l'exitosa Una lectora poc corrent (Empúries / Anagrama, 2008), elabora una petita faula conjugal, Amb una mà al davant i l'altra al darrere , tan amable com trista. Un dels encerts de l'autor és que no es limita a retratar críticament la vulgaritat emocional, la placidesa conformista i la incapacitat de comunicar-se dels Ransome, que segueixen junts més per inèrcia que no pas per passió o per tendresa. Al contrari: Bennett opta, fent servir un to cordial, suaument humorístic i vagament melangiós, per mostrar el discret coratge de la parella quan, cadascun a la seva manera, es prenen la pèrdua de totes les seves pertinences com una oportunitat per canviar de vida.

Sense usar els recursos fàcils del sentimentalisme més barater, Bennett fa que el lector empatitzi amb els dos personatges -sobretot amb la dona, no tan freda i molt més decidida que el marit- i que els percebi en tota la seva humanitat: intranscendent i un punt ridícula, sí, però també ben intencionada i, en el fons, molt vulnerable.

Tot i la seva aparent modèstia de novel·leta breu sense pretensions, Amb una mà al davant i l'altra al darrere és un exemple de bon ofici narratiu. En cada frase, en cada paràgraf i en cada escena, es nota l'habilitat de Bennett per contar històries: controla el ritme del relat, perfila bé els personatges, els fa dialogar amb eficàcia, desenvolupa bé les accions, dramatitza amb veracitat les emocions i els estats d'ànim, etc. Una lectura, com a mínim, satisfactòria.

stats