Els Pets tanquen la gira del 25 aniversari
El trio pop tarragoní defensa per últim cop, divendres a la sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat, el repertori de 25 cançons que revisa cronològicament un quart de segle de carrera. Lluís Gavaldà el comenta a l'ARA
Barcelona.A Lluís Gavaldà, veu i guitarra d'Els Pets, no li agrada la nostàlgia. "La nostra idea era passar una mica de puntetes pels 25 anys, perquè hi ha un component nostàlgic en això de fer públic un aniversari que em fa una mica d'angúnia, hi veig un punt de naftalina que no m'agrada", afirma entre forquillada i forquillada d'amanida al jardí romàntic de l'Ateneu Barcelonès. "Però la gent t'ho demana", diu, així que Els Pets es van rendir i van decidir celebrar les noces de plata, d'una banda editant un disc i DVD en directe - Els Pets fan teatre (2011)-, que documenta el concert al Teatre Municipal de Balaguer com a part de la gira de teatres del grup, i de l'altra amb una gira en què han revisat 25 anys de trajectòria amb 25 cançons, i que tanquen divendres a la sala Salamndra de l'Hospitalet de Llobregat.
"Durant tot aquest any l' input del públic era molt curiós: ens felicitaven per tocar Fràgil (2010), però trobaven a faltar les cançons antigues, i molta gent que ens ho demanava era molt jove, i no les havia sentit mai en directe", explica Gavaldà. "Vam buscar un punt intermedi entre el que volia la gent i el que volíem nosaltres, i vam decidir fer un aparador en directe de l'evolució del grup". Això en la gira -que va arrencar el 18 de juny a Prats de Lluçanès, va passar al setembre pel Mercat de Música Viva de Vic i que avui arriba al Fòrum de Barcelona, en el marc de la Mercè- es materialitza en un repertori de 25 temes de tota la carrera del grup, tocats en ordre cronològic. L'objectiu, segons Gavaldà, és "intentar demostrar que, malgrat que l'evolució del grup sigui tan gran, per sort nostra, hi ha una línia argumental". 25 cançons claus de les quals Gavaldà en comenta sis a l'ARA.
Vespre
Els Pets, 1989
"Tot i que era al primer disc, la podries posar a Fràgil i no desentonaria gaire. Té molta conya, perquè quan la vam fer la gent deia: «Que xula! Però no és gens Pets, oi?»"
S'ha acabat
Calla i balla, 1991
"M'agrada molt. I em fa molta ràbia, perquè no és meva. És la primera gran cançó de Joan Reig i, per mi, una de les tres millors cançons d'Els Pets. Molta gent em diu que és la seva cançó preferida, i quan els dic que no és meva es posen vermells. L'hem tocada cada any. La lletra també és molt d'Els Pets d'ara, és molt evocadora, parla del territori, d'amors d'estiu que acaben malament i no és gens òbvia, de vegades hi ha parelles heterosexuals que ens diuen que és la seva cançó".
Pantalons curts...
Brut natural, 1994
"Per a mi és una cançó molt important. Em vaig adonar que parlar de tu en una cançó no és necessàriament onanisme musical, i que de vegades és la manera més natural que la gent es faci seu tot el que hi expliques. Les cançons més personals acostumen a ser aquelles amb què després la gent s'identifica més. És una cançó que com que parla de la meva infantesa té un component emocional brutal, parla de la meva àvia Cecília, que és qui em va ensenyar a estimar la música, perquè es passava el dia cantant".
És hora de tornar a casa
Sol, 1999
"Fa molt de temps que no la fèiem i a mi em recorda l'època del boom del Bon dia (1997), l'època de l'artista que tota la vida somia tenir un èxit massiu i que quan el té, la gent el carrega. Me'n vaig anar un any a Anglaterra, vaig escoltar molta música, vaig veure molts concerts i em vaig deprimir molt perquè plovia cada dia. I d'això en va sortir Sol , que era l'anti- Bon dia , amb cançons que es diuen Por , Aquest cony de temps , Tan sol i No tornaràs . La cançó explica el procés de ser aquí, cansar-se, marxar i enyorar-se".
Agost
Agost, 2004
"Tenia una idea ambiciosa: agafar tres moments de la vida d'una persona que tinguessin a veure amb el mar i amb l'amor. I la idea que tenia al cap va quallar i és la cançó de la qual estic més satisfet de la història d'Els Pets. Agost és el disc més rodó d'Els Pets, el que va rebre més reconeixement i per fi va aconseguir trencar les barreres: podies dir que t'agradaven Els Pets sense que et caigués la cara de vergonya. La cançó sempre la valoraré molt pel que significa".
El que val la pena de veritat
Fràgil, 2010
"El repte de la cançó és com explicar en quatre estrofes i un minut i mig què val la pena de la vida. Explica que en general les persones ens caracteritzem per una estupidesa infinita que fa que mai valorem el que tenim fins que no ho tenim. És la història d'un tio que s'està a punt d'estavellar amb un avió i just abans de morir s'adona que el més important de la vida van ser els petons d'una persona. Té un acudit privat, perquè jo tinc pànic als avions".
