Philippe de Montebello: "La paradoxa dels museus és que hi ha massa visitants"

BarcelonaPhilippe de Montebello, director emèrit del Metropolitan de Nova York, ha explicat aquest dilluns en una visita al CaixaForum de Barcelona, convidat per la Fundación Arte y Mecenazgo, impulsada per la Fundació Bancària La Caixa, que "la paradoxa dels museus és que hi ha massa visitants per poder gaudir de l'art", en contrast amb la intenció general de les pinacoteques d'atreure el públic. "Mai ens donem prou temps per penetrar en una obra d'art. Això és el que diferencia per exemple, un quadre d'una taula. I el diàleg amb l'obra és encara més difícil si hi ha 30 persones al darrere esperant", ha subratllat l'historiador de l'art. Montebello és el director que va estar més anys al capdavant del Met. Durant el seu mandat, entre el 1977 i el 2008, el museu va duplicar l'espai i la col·lecció va créixer en tots els àmbits amb la incorporació de 84.000 peces noves.

El lideratge de Philippe de Montebello va anar acompanyat d'una "gestió magnífica", segons va afirmar Leopoldo Rodés, el president de la Fundació Arte y Mecenazgo. Precisament, el mecenatge va ser, segons va explicar Montebello, un dels motors del creixement del Met.

La força i la feblesa dels museus nacionals

El Met va ser creat el 1870, un segle després que el Louvre, arran de la mancança d'art europeu als Estats Units. El títol de la conferència que Montebello ha ofert aquest dilluns al CaixaForum, 'El naixement del Metropolitan: un cas de partenogènesi', fa referència al sorgiment de la pinacoteca, a diferència del museus europeus, "'ab ovo', des de zero, no el va crear ni un rei ni un príncep".

El públic nord-americà havia de creuar l'Atlàntic per poder visitar grans museus i van crear el Met "per motius cívics, d'orgull i econòmics". Es tracta d'un museu que permet veure el món sencer "d'un cop d'ull". Així mateix, Montebello ha defensat aquest model respecte el d'alguns museus públics amb col·leccions nacionals –com els italians, grecs o el mateix Museu del Prado de Madrid–, dels quals ha opinat que "la seva força és també la seva debilitat", ja que les obres que exposen només es poden comparar amb peces semblants.

"L'art va on hi ha diners"

Sobre el nou fenomen de les franquícies que han obert museus com el Louvre, l'historiador ha sostingut que es tracta de motius econòmics i de màrqueting: "L'art va on hi ha diners. Sense els diners d'Abu Dhabi no s'hauria fet, però no em preocupa: Per què no compartir l'art?". Montebello també ha explicat que la qüestió més difícil de la seva etapa de director va consistir en respondre les demandes de nacionalitzar les obres d'alguns països: "Quin tipus de món seria si per veure un quadre holandès s'hagués d'anar a Holanda?". "Els marbres del Partenó han viscut un dels seus moments més importants al Museu Britànic, on porten 200 anys i se'ls ha donat la importància que tenen ara. A Atenes mai s'havien fixat en ells", ha subratllat.

Per últim, Montebello ha descrit la recent destrucció d'art per part de jihadistes de l'Estat Islàmic a Mossul com "el triomf de la ignorància", però ha destacat que no és la primera vegada que ocorre en la història de l'art, com va passar després de la Revolució francesa, quan els protestants van destruir gairebé el 90% de l'art eclesiàstic.