Cultura 02/06/2015

PhotoEspaña enfoca l’Amèrica Llatina

Deu exposicions imperdibles entre el centenar que inaugura el festival fotogràfic madrileny, amb 395 artistes participants

Sílvia Marimon / Laura Serra
5 min
PhotoEspaña enfoca l’Amèrica Llatina

BarcelonaEl festival de fotografia i arts visuals PhotoEspaña ha decidit col·locar davant l’objectiu l’Amèrica Llatina. I no només els seus principals fotògrafs, com la mexicana Lola Álvarez, el brasiler Mario Cravo Neto i el cubà Korda, sinó que els països també seran protagonistes, des de demà i fins al 30 d’agost, de la 18a edició de la mostra. Amb el lema “ Nos vemos acá ” mostrarà l’obra de 395 artistes -la meitat llatinoamericans- a Madrid i altres seus com Alcalá de Henares, Alcobendas, Cuenca, Getafe, Huelva, Lanzarote i Saragossa. En total, es podran veure 101 exposicions. Tot sense oblidar les 39 galeries d’art de Madrid que formen part del Festival Off.

El president de PhotoEspaña, Alberto Anaut, va destacar en la presentació que el festival és un fenomen col·lectiu que ha aconseguit implicar institucions, fundacions, administracions, empreses, centres d’art, artistes i visitants: “Els últims anys han sigut difícils per a la creació perquè la carrera d’obstacles ha sigut i continua sent difícil de salvar. Però les persones hi han sabut jugar un gran paper”. Fem un possible recorregut pel festival. Des de la trencadora proposta del mallorquí Bernardí Roig fins a les fotografies documentals de la mexicana Lola Álvarez.

Famosos amb parracs

Roig retrata homes i dones de la cultura sense indumentària

Bernardí Roig (Palma, 1965) volia deixar escriptors, directors de museus, col·leccionistes i filòsofs sense cap atribut que pogués donar alguna pista de la seva condició social o la seva feina. No li van faltar voluntaris. El director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, o l’escriptor Enrique Vila-Matas van acudir al seu estudi, es van despullar i es van posar uns parracs. Havien de deixar-se fotografiar per una càmera alemanya dels anys 20. No hi havia possibilitat de repetir i no podien somriure: havien de mirar seriosament a l’objectiu. El resultat es pot veure a POETS (99 hombres y una mujer barbuda), a la galeria Max Estrella, dins l’Off.

La maternitat

Una mirada molt íntima al desig de ser mare i la infertilitat

Kinderwunsch és una paraula alemanya que uneix dos conceptes: nens i desig. La fotògrafa Ana Casas Broda (Granada, 1965) titula així una selecció de fotografies que va fer entre el 2006 i el 2011 i en què mostra, amb molta honestedat, històries de la seva pròpia família. Relata en primera persona la separació dels pares, la llarga malaltia de la seva àvia o els tractaments de fertilitat als quals es va sotmetre durant anys per poder tenir els seus dos fills.

La vida quotidiana a Mèxic

Lola Álvarez immortalitza el país de la primera meitat del segle XX

Lola Álvarez Bravo (Mèxic, 1903-1993) és un dels noms propis del renaixement artístic postrevolucionari. Va retratar durant 50 anys la vida quotidiana a Mèxic. Va tenir molta amistat amb Frida Kahlo i va fotografiar l’artista a la casa que tenia a Coyoacán, sobretot entre el 1944 i el 1946, quan havia patit diverses operacions. Bravo també va dedicar-se a la fotografia comercial, va fer retrats professionals i va documentar l’obra de destacats pintors mexicans. Va experimentar amb el fotomuntatge i el fotomural. Va utilitzar la fotografia per dignificar la identitat dels personatges que capturava amb la seva càmera.

Detonacions mexicanes

El Mèxic del segle XXI vist a través de 52 fotògrafs actuals

L’exposició del Mèxic del present és la col·lectiva Develar y detonar, en què 53 autors de diferents procedències i generacions, sobretot emergents, obren el debat sobre la producció fotogràfica contemporània a Mèxic, un país que ha vist créixer els seus circuits artístics. La identitat, el cos, la comunitat i la pròpia imatge són qüestions que passen transversalment per molts treballs, exposats al CentroCentro Cibeles.

La misteriosa Tina Modotti

Actriu, fotògrafa i infermera durant la Guerra Civil

“Hi havia un cafè on es reunien polítics amb pistoles, toreros, criminals i actrius de vodevil. Però la persona més espectacular de totes era una fotògrafa, model, cortesana i Mata Hari de la Komintern. Va ser l’heroïna d’un tèrbol assassinat polític i era el que alguns anomenen bellesa universal”. Així descriu el poeta Kennet Rexroth la fotògrafa Tina Modotti (Itàlia, 1896 - Mèxic, 1942). Modotti va tenir una vida apassionant: va néixer en una família obrera, va ser actriu de cinema mut als Estats Units, i a Mèxic va documentar i fotografiar l’arquitectura i la societat indígenes. Va anar amb la seva càmera als barris més humils. Tenia un gran talent, però va haver d’abandonar Mèxic perquè la van acusar d’haver assassinat la seva parella, Julio Antonio Mella. Quan va marxar també va deixar enrere la seva càmera. Durant la Guerra Civil va treballar com a infermera amb el bàndol republicà.

Les dones de Korda

La faceta més desconeguda de l’autor del retrat de Che Guevara

Alberto Díaz Gutiérrez (Cuba, 1920-2001) és conegut sobretot pel mític retrat que va fer del Che Guevara. A Korda, però, el fascinaven les dones. El 1953, amb Luis Pierce, va crear els Studios Korda i va dedicar-se sobretot a les campanyes publicitàries vinculades a la bellesa femenina. Amb la Revolució Cubana va col·locar l’objectiu sobre el nou règim polític i les models publicitàries van ser substituïdes per guerrilleres i dones que assistien a les desfilades militars.

Jugar amb les distàncies

Aleix Plademunt, Premi Revelació PhotoEspanya

Aleix Plademunt (Hostalric, 1980) té, segons el jurat que va atorgar-li el Premi Revelació PhotoEspanya, “precisió tècnica, rigor formal i sensibilitat”. Al festival es podrà veure un dels seus últims treballs, Almost there, una sèrie d’imatges en blanc i negre que ofereixen una reflexió sobre les múltiples concepcions de la distància. El fotògraf juga amb la percepció: el que sembla llunyà pot semblar pròxim i pot provocar una sensació també de proximitat emocional. Per exemple, Plademunt mostra un avió que no es pot enlairar, una carta que mai arriba al destinatari o aquella parella que mai s’arribarà a conèixer del tot.

JFK, Castro, Picasso i Dalí

Primera retrospectiva dedicada al fotoreporter Enrique Meneses

Enrique Meneses (Madrid, 1929-2013) tenia tot just 17 anys quan va retratar Fidel Castro i el Che a la Sierra Maestra durant la Revolució Cubana. Després vindrien 60 anys de carrera que recorren els principals esdeveniments i personatges del segle XX: la lluita dels drets civils als Estats Units; Martin Luther King a Washington; Dalí posant per a Vogue ; Picasso amb el torero Luis Miguel Dominguín; Joan Baez amb Bob Dylan i Pete Seeger; els casaments reials d’Espanya i Bèlgica. A la sala Canal de Isabel II es pot veure una selecció de l’obra, materials i un documental d’un dels abanderats de la fotografia documental espanyola.

Arquitectura i vida

Quan els edificis donen peu a fotografies artístiques

Comissariada pel Barbican Centre i exposada al Museu ICO, Construyendo mundos explora l’arquitectura moderna a través de l’obra de 18 fotògrafs de renom internacional (Berenice Abbott, Walker Evans, Ed Ruscha, Hiroshi Sugimoto, Guy Tillim, etc.) que prenen els edificis com a motiu central de la fotografia artística. Les obres recorren l’últim segle i, per tant, són un viatge des de la Nova York dels primers gratacels fins al desenvolupament urbà de la Xina, de la Torre David de Caracas a la ciutat índia de Chandigarh dissenyada per Le Corbusier, del Museu Jueu de Daniel Liebeskind a l’ossari del cementiri de Mòdena.

Una narració il·lustrada

Cristina Middel situa a la Nigèria actual l’obra d’Amos Tutuola

Cristina de Middel (Alicante, 1975), una de les fotògrafes joves de l’Estat amb més projecció, exposa a l’Off, a La New Gallery. A This is what hatred did reconstrueix visualment la narració del nigerià Amos Tutuola del 1954, Mi vida en la maleza de los fantasmas : adapta els personatges, l’entorn i l’ambient a la realitat nigeriana actual. L’obra de Middel transita per la frontera entre la realitat i la ficció. Després de l’èxit de la sèrie The Afronauts li van proposar viatjar a l’Àfrica per primera vegada i s’hi va llançar.

stats