Publicitat
Publicitat

Art

El Museu Van Gogh aplega 72 obres dels dos pintors

Picasso i Van Gogh, junts per primer cop a Amsterdam

Pablo Picasso va admirar Vincent Van Gogh quan va conèixer la seva obra el 1901 i ara per primera vegada la retrospectiva 'Picasso a París, 1900-1907', que s'exposa des d'avui i fins al 29 de maig que ve al Museu Van Gogh d'Amsterdam, els reuneix un segle després.

La mostra relata el desenvolupament personal i artístic que va patir Picasso quan va arribar amb 19 anys, a l'octubre de 1900, a París per veure el seu quadre Last Moments que es va exposar al pavelló Espanya de l'Exposició Universal fins a 1907 quan va pintar Les Senyoretes d'Avinyó, una obra clau en el diàleg picassià.

Picasso a París, 1900-1907 reuneix 72 obres, una cinquantena de les quals van sortir de la mà talentosa del geni malagueny, una vintena les van realitzar artistes de les avantguardes i tan sols un oli titulat La berceuse va ser creat per Van Gogh. La finalitat de l'exposició no és tant veure la correspondència entre Van Gogh i Picasso sinó com el pintor malagueny va absorbir, va copiar i va imitar sense treva els seus contemporanis al París de principi del segle XX, ha comentat en una trobada amb la premsa el director del Museu Picasso de Barcelona, Pepe Serra.

De "revisió dels llenguatges picassians" ha definit Serra l'esmentada retrospectiva, que ha estat organitzada entre el Museu Van Gogh i el Museu Picasso de Barcelona amb el suport de la Societat Estatal d'Acció Cultural espanyola.

Per donar lloc a aquesta revisió, la narració de l'exposició és cronològica, però trenca amb els paràmetres academicistes que classifiquen les obres realitzades per Picasso en la seva joventut com d'"Etapa Blava" i "Etapa Rosa". El pas més enllà que ofereix "Picasso a París" és veure com l'ull de Picasso (1881-1973) evoluciona molt ràpid en aquests set anys, mentre sobreviu bohemi en un París que era una festa, com va novel·lar Ernest Hemingway.

En aquest París sense prejudicis, Picasso va contactar amb artistes, alguns dels quals eren amics d'Espanya, com Carles Casagemas i Manuel Pallarés, i a altres que va conèixer en cafès i cabarets, i l'obra d'altres senzillament el va influir, com Henri Toulouse-Lautrec, Théophile-Alexandre Steinlen i Paul Gauguin, entre d'altres. A més d'aquestes relacions àmpliament recollides en textos, un punt d'inflexió en Picasso es va esdevenir quan va veure en primera persona quadres de Van Gogh.

A final de 1900, quan el pintor malagueny va arribar a París, una exposició de Van Gogh havia estat clausurada però estava en boca dels artistes emergents, ha comentat Geeta Buin, del museu Van Gogh. El galerista i col·leccionista parisenc Ambroise Vollard, que va muntar a final de juny de 1901 la primera exposició individual de Picasso a París amb 64 quadres, va ser qui li va brindar la gran oportunitat de veure olis de Van Gogh que penjaven de les parets de casa seva. Un d'ells va ser La berceuse (1889), que es dóna el cas que és l'únic quadre de Van Gogh que reuneix Picasso a París, 1900-1907.

Per això la influència de l'obra de Van Gogh en Picasso es podrà apreciar més àmpliament en l'exposició que albergarà el Museu Picasso de Barcelona entre el 30 de juny al 16 d'octubre pròxim.

De la mà de Marilyn McCully, prestigiosa especialista en Picasso, la mostra barcelonina abordarà aquest mateix període parisenc de Picasso però mostrarà dotze quadres de Van Gogh encara que no La berceuse, ha confirmat Serra.

Sense perdre, això sí, la perspectiva que és la primera vegada que una mostra reuneix obra tan primerenca de Picasso -sobretot datada el 1901, 1904, 1905 i 1906- i que neix amb l'afany de confrontar "in situ" com el pintor es va apropiar sempre i sense escrúpols de tot allò que li va interessar.

Més continguts de