Els anys que Picasso va revolucionar París

BarcelonaUnes 50 obres de Picasso, completades amb altres de Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Toulouse-Lautrec o Rodin, il·lustren a l'exposició Devorar París. Picasso 1900-1907, que es mostra al Museu Picasso, l'evolució del pintor malagueny des de la seva arribada a París fins que es converteix en líder de l'avantguarda. El director del museu, Pepe Serra, ha explicat que aquesta exposició, que estarà oberta al públic des de demà fins al 16 d'octubre, és "la culminació d'un procés que intenta revisar, contextualitzar i oferir una mirada crítica sobre l'obra picassiana". En aquests primers set anys del segle XX, un Picasso molt jove, de amb prou feines 18 anys, "entra en debat, competeix, homenatja i copia el conjunt de la massa crítica cultural que s'havia concentrat a París en aquell moment", ha dit Serra.

La comissària de la mostra, Marilyn McCully, ha subratllat que l'exposició posa un accent especial en la vinculació que hi va haver entre l'obra de Picasso i la de Van Gogh, de qui s'exhibeix en l'exposició una desena d'obres. "Picasso i Van Gogh van viure experiències paral·leles a la seva arribada a París com a joves immigrants, però a Picasso el que més li va cridar l'atenció del pintor holandès va ser la seva forma de plasmar en el llenç la seva forma de veure les coses", ha argumentat la comissaria. No és casual, ha afegit McCully, que "amb 90 anys Picasso confessés que només hi havien hagut uns pocs artistes importants en la seva vida, i un d'ells havia estat Van Gogh".

Alguns crítics van titllar a Picasso d'"imitador" de les obres d'artistes que va descobrir en el seu primer viatge a París, i "aquesta exposició demostra el desencertat d'aquest judici, ja que encara que Picasso no va renunciar a apropiar-se de les troballes dels seus contemporanis o dels que va descobrir en la història de l'art per forjar el seu propi estil, mai no va ser un imitador, doncs és impossible confondre una sola de les seves obres amb la d'un altre artista", ha considerat McCully.

Procedents del Museu Van Gogh, en l'exposició es poden contemplar una desena d'obres del pintor holandès, com el seu Autoretrat com pintor (1888), Bladar (1888), El turó de Montmartre i la pedrera de pedra (1886), El pont de Courbevoie (1887) o Taula de cafè amb absenta (1887).

Aquest autoretrat de Van Gogh estableix un diàleg invisible amb l' Autoretrat amb paleta de Picasso de 1906, que prové del Museu de Filadèlfia.

El Picasso més simbolista va acudir a l'escultura en recerca de solucions formals per plasmar les seves idees sobre el volum i explorar les diferents possibilitats expressives de les formes tridimensionals, com demostren l'oli "Casagemas en el seu taüt" (1901) i el bronze Celle qui tut la belle heaumière d'Auguste Rodin.

Després d'una breu tornada a Barcelona, Picasso es va instal·lar definitivament a París a partir de 1904 en un taller en l'última planta del Bateau-Lavoir, que abans havia ocupat l'escultor basc Paco Durrio, de qui s'exhibeix un cap escultura.

Al final del recorregut es pot veure a un Picasso que fa "el gran salt", en paraules de McCully, i que té fonts d'inspiració molt variades, des de Cézanne i Matisse a l'escultura ibèrica i l'art africà. En aquesta última sala 'dialoguen' quadres com Nu pentinant-se (1906) de Picasso amb Banyistes, de Paul Cézanne.

Picasso va arribar a París com un jove pintor de formació provinciana i el 1907 ja s'havia convertit ja en un puntal de l'avantguarda francesa i iniciaria un progrés que canviaria el curs de l'art al segle XX.