Publicitat
Publicitat

Cultura

Polèmica pel castanyer d'Anna Frank

Els museus jueus de Nova York i Berlín refusen l'oferta de conservar restes de l'arbre. Membres de la Fundació Suport a l'Arbre d'Anna Frank acusen un constructor local d'haver matat el vegetal

L'arbre que Anna Frank veia des de casa seva, l'únic contacte que va tenir amb la natura durant dos anys, és el protagonista d'una polèmica a Amsterdam, com informa The New York Times.

El castanyer es va partir en una tempesta l'agost de 2010 i membres de la Fundació Suport a l'Arbre d'Anna Frank, els responsable del vegetal des del 2008, acusen d'haver matat l'arbre al constructor del suport de metall que havia d'allargar la vida del vegetal. També apunten que es va endur les restes i les va deixar podrir, en comptes de distribuir-les pels museus jueus i altres institucions que l'haurien volgut conservar.

L'arbre centenari patia una infecció però els veïns i arboristes van oposar-se a l'ordre de tala. "Aquest arbre és un monument d'esperança", explicava Halga Fassbinder, membre de la fundació. Els experts van apuntar que amb un suport de metall, l'arbre podia viure entre 5 i 15 anys més (curiosament, l'estructura de suport, que va costar 170.000 dòlars, la va dissenyar un jueu que va sobreviure a l'ocupació nazi a Holanda amagant-se).

La caiguda de l'arbre l'agost de 2010 va iniciar la polèmica. El contractista local, Van der Leij, va apuntar que els veïns difícilment podrien cobrar els danys que l'arbre havia causat a les seves propietats i que haurien d'afrontar el cost de remoure l'arbre. Els veïns van acordar la retirada del vegetal de trenta tonelades (i repartir la despesa), però aviat el contractista va rebre una carta on s'indicava que el procediment no havia estat ordenat i no se li va pagar la feina. A partir d'aquí, van començar les acusacions i demandes entre les diferents parts.

Per a Van der Leij, que conserva les restes de l'arbre, els diners no són el més important del procés i argumenta que si guanya donarà els diners a obres de caritat. "Ara diuen que sóc una mala persona i que estic robant l'herència cultural jueva". Segons la llei holandesa, Van der Leij té el dret de quedar-se amb l'arbre fins que no cobri la feina; el contractista ja ha ofert part de les restes a institucions seleccionades per la fundació.

La Fundació Suport a l'Arbre d'Anna Frank argumenta que no pot fer-se càrrec ni de l'emmagatzematge ni el transport de l'arbre i indiquen que els museus jueus de Berlín, Nova York i Amsterdam podrien ser-ne els dipositaris, però tant Berlín com Nova York han refusat d'incloure les restes a les col·leccions. Els mitjans holandesos s'han fet ressó que la cadena DHL assumiria un enviament gratuït, però DHL ha respost que no hi ha plans concrets. Mentrestant Van der Liej defensa que "és l'arbre d'Anna Frank i és la nostra reponsabilitat gestionar-lo bé".


Etiquetes

Més continguts de