Polítics i Església acaben amb la mesquita de la Biennal de Venècia
Islàndia té dos mesos per recórrer el tancament del seu pavelló
BarcelonaLa política i la religió s’han imposat a l’art en el cas del pavelló d’Islàndia de la Biennal de Venècia, que consistia en una mesquita instal·lada en una església dessacralitzada. L’objectiu de l’artista suís Christoph Büchel era posar el dit a la nafra a la islamofòbia a Occident i oferir una mesquita als 20.000 musulmans que viuen a la ciutat dels canals i que no disposaven de cap lloc de culte a la ciutat. A Büchel i als organitzadors del pavelló islandès els han posat bastons a les rodes per partida doble: l’Ajuntament de Venècia justifica el tancament perquè la mostra s’havia convertit en un lloc de culte, se superava l’aforament permès i perquè s’havien construït serveis sense permís.
El Patriarcat de Venècia va manifestar a través d’un comunitat que les autoritats eclesiàstiques no havien autoritzat l’exposició: “Per a cada ús diferent al culte cristià catòlic és necessària l’autorització eclesiàstica, independentment de qui en sigui el propietari. Per a aquest lloc en particular, no s’ha sol·licitat mai ni s’ha concedit”. La Biennal va autoritzar l’obertura de la mostra i va donar de termini als organitzadors del pavelló fins dimecres passat perquè presentessin l’autorització eclesiàstica. La comissària de l’exposició, Nina Magnúsdóttir, havia presentat un decret del 1973 del patriarca de Venècia que afirmava que l’església s’havia clausurat al culte i que es podia fer servir per a usos no religiosos, però no n’hi va haver prou. Ara tenen dos mesos per presentar un recurs per tornar a obrir la instal·lació.
La reacció de la Biennal ha sigut tèbia: “Tot i que la Biennal de Venècia no pot interferir en les decisions preses per les autoritats competents en la seguretat i la gestió de la ciutat [...], desitja que es trobi la solució que permeti reobrir el pavelló”, es pot llegir en una nota breu feta pública dijous.
La directora del centre d’art islandès, Björg Stefánsdóttir, l’encarregada d’organitzar el pavelló, va fer pública una carta oberta més crítica amb la ciutat: “Les negociacions amb les autoritats italianes van començar a mitjans d’abril i aleshores vam rebre un escrit que deia que era impossible instal·lar l’obra perquè representava una amenaça per al públic. [...] No vam rebre l’autorització per seguir endavant fins un parell d’hores abans de la inauguració i amb la condició que no es fessin la majoria de les activitats programades!” Però el tancament, diu també Stefánsdóttir, “no canvia el fet que l’obra en si mateixa no s’ha aturat”.
