ESTRENA TEATRAL
Cultura 20/01/2012

Portaceli enterra la classe mitjana als baixos fons de Gorki

Carme Portaceli porta a l'actualitat Els baixos fons, del rus Maksim Gorki, i la converteix en una denúncia del sistema capitalista. Un repartiment extens i brillant sobreviu al metro, parada Nacional.

Laura Serra
3 min
Portaceli enterra la classe mitjana als baixos fons de Gorki

BARCELONA.A Els baixos fons que descrivia Gorki el 1902 hi convivien un grapat de marginats de la Rússia tsarista: malalts, pobres i delinqüents malvivien en un refugi a prop del Volga. A Els baixos fons de Carme Portaceli hi podria ser qualsevol de nosaltres: "110 anys més tard, les classes desafavorides som tots, que estem a un mes de quedar-nos al carrer i no tenir amb què pagar el menjar i la hipoteca", explicava la directora. Aquesta ha estat la clau de l'adaptació dramatúrgica que ha fet amb Albert Tola d'una obra que, a l'època, va considerar-se revolucionària per la cruesa amb què retratava les capes més desafavorides i per la denúncia que hi havia implícita.

En una estació de metro, vestits de carrer i amb els records encara molt recents d'una vida acomodada, dotze personatges intenten sobreviure sota terra, en una societat corrompuda per les mateixes jerarquies injustes que existeixen a l'exterior. "Els humans, si veiem una mica d'esperança i de felicitat, ens hi agafem. El teu objectiu és la llum, que és el que et fa caminar, però la realitat, la vida, és el camí que fas. I ells no tenen cap esperança que res pugui canviar -descrivia Portaceli-. Però tot i així, no es pot renunciar a la llum", dirimia la directora. La seva carrera, amb títols com La nostra classe (que tornarà al Lliure al març), Ricard II o Què va passar quan Nora va deixar el seu marit , diuen molt del seu compromís social a través d'un teatre polític. Sergi Belbel, a més, hi afegeix que l'obra que es va estrenar ahir a la Sala Petita és "necessària": "És més vigent ara que mai, perquè fa un segle encara hi havia la revolució comunista del 1917, que podia arreglar les coses, però aquí no tenim ni això!", deia el director del Nacional.

Amic i crític de Lenin

Maksim Gorki va simpatitzar en algunes èpoques amb el marxisme. Va conèixer Lenin a la presó, on va acabar per la seva oposició pública als tsars, i poc després, gràcies a l'èxit d' Els baixos fons , va ser batejat com "l'escriptor dels oprimits". La repressió tsarista el va ancorar al bàndol bolxevic, al qual va donar suport durant la Guerra Mundial i la Revolució Russa. Però poc després va arribar a comparar Lenin amb el tsar i el van forçar a exiliar-se. No tornaria a Rússia fins als anys 30, convidat per Stalin, que el va tancar en un palau d'or, però els estira-i-arronsa mai van deixar de fer-se públics. Les circumstàncies de la seva mort tampoc s'han aclarit. "Va ser un gran autor, que carregava contra la seva societat, per això va quedar maleït", apuntava Portaceli.

Una de les llicències que s'han pres en la dramatúrgia ha estat convertir el portador d'esperança, que originalment era un vell, en una dona jove, que és qui posa en evidència la indigència moral a la qual s'han avesat. L'altra és la inclusió de textos de Pasolini. "Unim la força reflexiva que té un clàssic amb l'empatia que podem generar en espectadors d'avui. L'obra és una hipòtesi del que em podria passar a mi d'aquí 6 mesos", apuntava Tola.

Sospitosos habituals

Portaceli s'ha tornat a rodejar de l'equip habitual de la seva companyia (la FEI), tant en la part tècnica com artística. L'estació de metro és obra de l'escenògraf Paco Azorín, el moviment és de Ferran Carvajal i la música, narcòtica i onírica, de Dani Nel·lo -el pare del qual, Francesc Nel·lo, va dirigir el 1968 amb Fabià Puigserver l'última posada en escena en català d' Els baixos fons -. Entre els actors que interpreten els desnonats hi ha Manel Barceló, David Bagés, Albert Pérez, Nao Albet, Roger Casamajor, Lluïsa Castell, Gabriela Flores i Lina Lambert.

"Allà baix hi ha una sèrie de personatges que estan per sobre dels altres -explica un Barceló-, que treuen profit dels indigents. El meu personatge està connectat amb les autoritats", diu apuntant una altra denúncia de Gorki. Tots, els que beuen, dormen, viuen i moren a les clavegueres, són víctimes d'una crisi no provocada per ells sinó per gent que s'enriquex. "Els culpables no hi apareixen. Els culpables de la crisi acaben en un ministeri", ataca Portaceli.

stats