Publicitat
Publicitat

Poveda deixa la veu a Cap Roig

Miguel Poveda ho aboca tot a l'escenari. A Cap Roig hi va deixar l'ànima, per no perdre el costum. Però també hi va deixar la veu. La humitat de Calella de Palafrugell li va passar factura: després del concertàs de tres hores de rellotge de dijous, va suspendre per prescripció mèdica el recital que havia de fer avui dissabte a Tarifa (Cadis).

El cantaor català, encantat d'actuar en "aquest lloc màgic" del Baix Empordà, havia preparat un repertori amplíssim que va anar desgranant amb generositat. A mig fer ja va anunciar que la nit seria llarga: "Teniu pressa? Jo tampoc". I va avançar: "Sí, cantaré Mis tres puñales , no patiu". Si jo fos una incondicional seva, hauria tocat el cel amb les dues mans: és un d'aquells espectacles en què el públic no pot demanar res més. Però coneixent el perfil dels assistents al festival, potser no vaig ser l'única que n'hauria tingut prou amb una estoneta menys.

A Cap Roig va quedar clar que el flamenc continua sent la columna vertebral de la música del badaloní. "El flamenc enamora a qui no té prejudicis", opina l'artista, i no li deu faltar raó. Però els qui l'hem tastat poc (maleïts prejudicis) vam agrair que la segona part del concert s'obrís a coples i altres peces, com la Cançó del bes sense port , de Maria-Mercè Marçal, acompanyada al piano pel "mestre" Joan Albert Amargós. "Com que he nascut aquí, tinc la virtut de tenir dues llengües, i he tingut l'oportunitat de cantar poemes de Comadira, Brossa, Marçal, Verdaguer, Alzamora o Piera", va explicar Poveda en català, abans d'afegir en castellà una justificació que va sonar excessiva: "Per estimar i per entendre's no fa falta cap idioma. Em sento lliure de cantar Maria-Mercè Marçal. Canto el que em dóna la gana i cap polític ni ningú no em diu què he de cantar".

Cap al final va arribar el moment Chavela Vargas. "Tenir-la a prop ha estat una de les experiències més felices de la meva vida, un regal. Avui li cantaré un tema per a un disc gratuït (perquè ella ho va voler així) que sortirà a internet i que es diu Hacia la vida ". No hi va faltar tampoc un homenatge improvisat a Fernando Terremoto fill, ni un record per a Camarón de la Isla, mort fa vint anys. "Que veinte años no es nada" , va exclamar Miguel Poveda parafrasejant el tango de Gardel.

Més continguts de