Publicitat
Publicitat

Premi a la passió poètica del mallorquí Hilari de Cara

Hilari de Cara (Melilla, 1945) reivindicava ahir la passió i recuperar allò que hem oblidat: “Hauríem de deixar que les coses oblidades de tan vistes, personatges, emocions o paisatges, soterrades en un oceà d’indiferència, es manifestin i visquin de forma rotunda”. Poeta, professor de literatura i gestor cultural, Hilari de Cara viu a Manacor des del 1967. Té, però, un esperit inquiet. Des del 1995 fins al 2002 va viure als Estats Units i ara somia a traslladar-se, per un temps, a una ciutat més nòrdica: Berlín, Odessa o Kíev. Hilari de Cara es va emportar el Carles Riba de poesia amb Refraccions, amb el qual es va imposar a 52 candidats.

“Té 69 anys però és incògnit per a molts”, va dir el periodista i poeta Andreu Gomila, que formava part del jurat juntament amb David Castillo, Josep Lluch, Roger Mas i Teresa Pascual. “Amb aquest premi espero posar-lo al lloc que es mereix -va afegir Gomila-. És un poeta especial i diferent, i amb aquest recull de poesies sembla un poeta suec, nòrdic”. “ Refraccions és passió amorosa, però també passió per un mateix i per les coses”, detalla el periodista.

Hilari de Cara es va donar a conèixer el 1985 amb L’espai del senglar (1985), seguit per Quaderns d’Es Llombard s. Més tard van venir Bolero (1998), Absalom (2006) i Via Bàltica (2012). També ha fet incursions en el gènere novel·lístic. El 2009 va publicar la primera, Un llac en flames (Quaderns Crema), guardonada amb el premi Qwerty de la crítica al millor autor revelació de l’any, i el 2011 el recull de narracions Cada família, un porc (Lleonard Muntaner, Palma).

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT