Cultura 26/03/2015

Els 10 Premis Nacionals de Cultura

La cerimònia de lliurament se celebrarà el 17 de juny al Romea

Antoni Ribas Tur
4 min
Foto de família dels guardonats amb el Premi Nacional de Cultura d’enguany.

BarcelonaEl CoNCA va fer públics ahir els guardonats amb els Premis Nacionals de Cultura, cadascun dotat amb 15.000 euros. Quan es cancel·laven nombroses convocatòries, ells la van mantenir, i el president, Carles Duarte, va recordar el poder de l’art per “estimar la vida”. Els deu guardonats, que rebran el premi en la cerimònia de lliurament que se celebrarà el 17 de juny al Teatre Romea, han sigut reconeguts per “l’excel·lència de la seva obra, la continuïtat i la mirada pròpia i innovadora” en diferents àmbits culturals: del cinema i el teatre a la música, la literatura i el periodisme. A continuació, els deu premiats.

Josep Maria Cadena

Un amant del periodisme i de l’humor com a ‘modus vivendi’

El periodista Josep Maria Cadena (Barcelona, 1935) va fer broma amb el seu cognom i va assegurar que més aviat és “una baula” d’un col·lectiu que “volia recuperar les coses”. “També vaig tocar revistes i gent que deia les coses amb humor perquè en el temps en què vaig començar a treballar, si no tenies humor, anaves a la garjola”, va afegir. En els últims anys ha intensificat la seva tasca de recuperació i estudi del periodisme gràfic dels primers anys del segle XX i ha publicat miscel·lànies d’Opisso i Junceda a l’editorial Àmbit.

Guillermina Coll

Gran ballarina i pedagoga cabdal a l’Institut del Teatre

L’aportació de Guillermina Coll (Barcelona, 1951) en el camp de la dansa va més enllà del seu virtuosisme. Va ser primera ballarina del Liceu i solista del Ballet de Valònia i del Reial Ballet de Flandes. També va fundar una companyia pròpia, i la seva tasca pedagògica a l’Institut del Teatre ha sigut cabdal. Ahir Coll va defensar que la dansa és “un mitjà d’integració extraordinari” i que és “fonamental” tenir una companyia nacional de dansa.

Núria Espert

Gran dama del teatre català i ‘El rei Lear’ de Lluís Pasqual

El rei Lear “és una gran muntanya meravellosa a la qual ningú vol pujar”, assegura Núria Espert (l’Hospitalet de Llobregat, 1935), però ella n’ha fet dos cops el cim: el muntatge que va protagonitzar al Lliure es reposarà i ara ha rebut el Premi Nacional. “Em vaig trobar amb uns actors extraordinaris que comparteixen amb mi aquesta cosa que tinc, una mica ridícula, que és una vocació com si tingués 15 anys”, diu l’actriu. A part de més de setanta muntatges com a actriu, ha desenvolupat una intensa carrera com a directora.

Federació de Diables i Dimonis de Catalunya

La lluita perquè Europa no apagui el foc de la cultura popular

El foc és un element essencial de les arts de carrer a Catalunya, però des del 2007 ha sigut amenaçat per directives de la Unió Europea. Pere Casellas, com a representant de les 248 colles de diables i dimonis de 41 comarques, critica que “a tot Europa no tenien ni idea del que era la cultura popular i tradicional amb pirotècnia” i que van aconseguir que “les institucions ens comencessin a escoltar”. La normativa segueix sent la mateixa, però l’han superada a través de la formació a les colles.

Espai Guinovart

Agramunt, el santuari de l’obra de Josep Guinovart

Maria Guinovart, la filla de Josep Guinovart, agraeix “l’aposta arriscada” que el CoNCA ha fet pel centre dedicat a l’artista amb la concessió del premi, i també dóna les gràcies a l’equip del centre, creat a partir d’una intervenció que Josep Guinovart va fer a l’antic mercat d’Agramunt. “És un baló d’oxigen en un moment en què tot estreny”, va dir Maria Guinovart, que va recordar l’impacte de la crisi econòmica en el món de la cultura.

Francesc Parcerisas

Poeta, assagista, crític i traductor i exdirector de la ILC

“Tinc un deute amb la generació anterior, molt sacrificada i que va fer pont”, va reconèixer Francesc Parcerisas (Begues, 1944) durant el seu agraïment del premi. L’últim poemari que ha publicat, 61 poemes (Quaderns Crema, 2014), és la punta de l’iceberg d’una àmplia trajectòria com a professor, traductor -d’autors com J.R.R. Tolkien, Joseph Conrad i Scott Fitzgerald-, assagista i director de la Institució de les Lletres Catalanes. “Espero que la poesia ens permeti deixar constància del que hem viscut”, va afegir Parcerisas.

Xavier Pla

Estudiós de Josep Pla i historiador de la literatura catalana

“Quan estudio la literatura catalana simplement proposo que l’entenguem en diàleg amb les altres”, assegura Xavier Pla (Girona, 1966). “La literatura catalana per ella mateixa no té sentit si no és comparada amb les grans literatures del seu entorn”, afegeix el professor de la UdG i director de la Càtedra Josep Pla. El 2014 va editar i va escriure el pròleg del llibre de Josep Pla La vida lenta. Notes per a tres diaris.

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Folk reivindicatiu i el futur de la jota a les Terres de l’Ebre

El primer concert que el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries va oferir al Palau de la Música va ser una fita en la seva trajectòria, coincidint amb el moviment antitransvasament de l’Ebre. A més de la seva història de gairebé 25 anys, la formació s’ha centrat a recuperar i promoure la jota, i a transmetre la cultura popular ebrenca. “És molt difícil treballar per la cultura i fer-ho des de fora dels centres on es decideixen les coses. El premi és una empenta”, va assegurar Arturo Gaya (Tortosa, 1956) en representació del grup.

Amèlia Riera

Addicta a la pintura i una rebel contra l’informalisme

Amèlia Riera (Barcelona, 1934) es va rebel·lar contra l’informalisme “fonamentalment masculí -com va explicar ahir la crítica d’art Pilar Parcerisas- i va plantejar una altra sensibilitat, una projecció del seu esperit interior que van fer les delícies de Joan Perucho”. A més de la seva tasca com a artista, Riera va ser la fundadora del Ciclo de Arte de Hoy el 1962 i de les Muestras del Arte Nuevo el 1964. “Reconec que la pintura és un vici. I què faig? Pintar, pintar i pintar”, diu Riera.

Jaime Rosales

Art contra la manipulació i el perill del totalitarisme

Segons Isona Passola, l’última pel·lícula de Jaime Rosales (Barcelona, 1970), Hermosa juventud, representa el pas del cineasta “de ser un autor molt autor amb molts premis internacionals i menys públic a començar a pertànyer al públic”. L’agraïment de Rosales al premi va ser també un toc d’atenció: “L’art ha de desvetllar les consciències, i els poders, en totes les seves formes, no volen que la gent sigui conscient i intel·ligent”.

stats