Publicitat
Publicitat

El Sr. Chinarro ha tret un nou disc en què escriu cançons amb la malícia de sempre

President de les meves orelles

Diuen llunyans els senyors meteoròlegs que ja arriba la primavera, i jo no faig res més que escoltar un home que sempre canta des de la tardor. Sr. Chinarro -l'actor que sortia amb els pallassos de la tele, sorrut i perdedor- és el músic sevillà Antonio Luque. Publica l'onzè àlbum, Presidente, i aquests dies de governs caiguts i dictadors que s'aferren a una cadira de cendres, només vull passar l'estona en la democràcia de les lletres del Sr. Chinarro.

Si algú no es pot esborrar del cap el tòpic que a Andalusia només hi ha folklòriques amb pintes clavades al cap, veurà que a la portada del nou disc un gran núvol és la pinta grotesca que es menja un home gairebé fins als peus. Es pot ser sevillà i presumir de núvol al cap. De la mateixa manera, Antonio Luque trenca tòpics: aquests últims mesos, el cantant pop s'ha deixat créixer la barba i un cel rúfol al cap fet de cabells blancs, negres i grisos que li donen l'aspecte de músic bíblic i desgrenyat de folk americà. Ara, quan justament els fulls de promoció asseguren que és el seu disc més alegre i que parla de sexe. I és cert que hi ha somriures consentits, violins i trompetes, però és el mateix Sr. Chinarro irònic que ha begut litres de greguerías de Ramón Gómez de la Serna per construir el seu univers.

ABabieca , el meu tema preferit del disc, canta " crucé un desierto de pena que parecía Arizona ", i així Luque se'n recorda del noi que es va gastar la paga per veure en una màquina de vídeos tots els singles de The Cure. Sr. Chinarro despista la concurrència amb una altra cançó en què deixa anar, ara que ja s'ha fet gran, " habrá que hacer el amor por un mundo mejor ", el lema d'un partit polític que votaríem tots. Sr. Chinarro desmunta i torna a muntar totes les seves cançons com aquella joguina que obres per veure com és. Fa burla de la genètica del guanyador i, cada cop amb una veu més potent, escriu cançons amb la malícia de sempre, sobre el sexe de discoteca i les conquestes d'amants que somien arrasar ciutats com el Cid Campeador. I quan ja ens ha robat el cor, Luque fa aparèixer en el disc unes coristes que volen un massatge amb final feliç. Chinarro agafa la frase feta i en teixeix una bufanda per abrigar-nos amb l'escalfor del record. Barreja sants i naufragis. I jo el vull votar, per a president d'escala, i de les meves orelles.

Més continguts de