Publicitat
Publicitat

MÚSICA

San Miguel Primavera Sound

Mercury Rev tanquen el Primavera Sound al Poble Espanyol amb 'Deserter's songs' en directe

La formació 'space rock' de Buffalo posen punt i final a cinc dies de concerts avui a Montjuïc, repetint el directe d'ahir a la nit a l'auditori del Fòrum, en què recuperen sencer el seu millor treball

Els nord-americans Mercury Rev són el principal reclam de l'última jornada del San Miguel Primavera Sound, que després de cinc dies de concerts tanca la seva onzena edició. Com la primera, i després d'omplir amb 40.000 persones diàries el Fòrum, l'última jornada se celebrarà al Poble Espanyol.

Els de Buffalo (22 h), que compartiran cartell amb el grup de pop de Glasgow BMX Bandits (20.45 h), la formació pop nord-americana My Teenage Stride (19.30 h) i els barcelonins Me and the Bees (17 h), recuperaran sencer en directe Deserter's songs (1998), un repertori que ja van interpretar dissabte a la nit a l'auditori del Fòrum, a l'hora en què molts dels assistents al festival seguien la final de la Lliga de Campions a l'escenari Llevant.

Al concert a l'auditori, Mercury Rev, en formació de sextet, van interpretar les cançons del disc, el millor de la seva carrera, de cap a peus i en el mateix ordre en què apareixen a l'àlbum. Amb una escenografia lumínica a base de petites llums repartides per l'escenari, els nord-americans van arrencar amb Holes, el tema que obre Deserter's songs i el millor del disc, sense theremin, però sí amb programacions electròniques que el substituïen.

Llàstima que un excessiu Jonathan Donahue, cantant, en equilibri sobre una cama, abusés tant dels manierismes que el caracteritzen -feia pensar en Marc Almond per la teatralitat de la seva interpretació-. Per culpa seva, l'inici del concert va resultar una mica embafador, però mica en mica Donahue va disminuir la pantomima i el grup va anar trobant el to del directe, que va servir per recordar la qualitat del disc més romàntic de l' space rock, prou excessiu per si sol com per exagerar-lo sense fregar el ridícul.

Opus 40, a l'equador de l'àlbum i amb un intens final lisèrgic, va mostrar la millor cara del grup, que va tocar durant una hora llarga.

Més continguts de