Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Pagès Editors publica el primer volum de l'obra completa de Carles Hac Mor

"Procuro que cada nou llibre que escric negui l'anterior"

Fa gairebé quatre dècades que Carles Hac Mor divulga una obra poderosa i multidireccional. Ataca el sentit únic i defensa l'experiment. Els dos últims títols són Sí fa que sí i Obra completa punt u.

"Com que mai no tinc res a dir ni vull dir res, cada vegada que em poso a escriure em quedo en blanc". La batalla escrita de Carles Hac Mor contra la voluntat de dir va començar l'any 1977, quan va publicar Tu'm és no m's . Desig/enuig . Escalaborns a la revista Tecstual .

Una mica abans va formar part del Grup de Treball (1973-1975), que explorava els límits de la pràctica artística sense defugir el compromís polític i ideològic -a l'esquerra de l'esquerra-. "Aquells anys, l'art conceptual era una cosa mínima i el català era una llengua residual -recorda Hac Mor-. Els membres del Grup de Treball ens reuníem a casa meva. Un dia, enmig d'una trobada, va sortir en Francesc Torres a la tele parlant del que fèiem: això em va deixar molt parat. El que vam fer llavors s'està exposant per tot el món. Els papers que jo escrivia amb una Olivetti llogada ara són al Macba!" A Hac Mor mai no li ha fet gaire gràcia parlar del passat: a l'assaig Enderroc i reconstrucció (Arola, 2007) això es feia explícit en més d'un punt, i tota l'obra poètica està salpebrada d'atacs contra les servituds de la temporalitat. Sí fa que sí (Lleonard Muntaner, 2011) és ple de resurreccions i alteracions de la història, expressades amb el mateix esperit lúdic que l'ha acompanyat al llarg de gairebé trenta poemaris, mitja dotzena d'assajos i centenars d'articles. "He defensat sempre el nihilisme creatiu -explica-. Conflueixo amb Dostoievski quan deia que «si vas negant, negant, al final hi ha un sí». Mai no he tingut la voluntat de fer res, però la no-intenció ja és una intenció. És paradoxal, però interessant".

L'infrapoeta

Pagès Editors acaba de publicar el primer dels sis volums que han d'integrar l'obra completa d'Hac Mor. "Completa del tot no ho podrà ser mai", adverteix: no sap si mai podrà recuperar alguns dels articles, pròlegs i textos periodístics que ha escrit durant tots aquests anys.

"Procuro que cada llibre que escric negui l'anterior". Aquesta és potser l'única divisa d'Hac Mor, que després de practicar l'antipoesia s'ha decidit a passar a una categoria inferior: "Estic una mica tip del prefix anti- . Ara sóc l'infrapoeta Carles Hac Mor".

Més continguts de